
Una boirina espessa ens obria la porta de l'infern de Dante on sentírem els laments de Jaume per l'esdevenir de la nostra història. La veu d'ultratomba ens pregava que no venguem la terra, que no perdem la terra. No estarem sols en la lluita, ell serà el nostre rei, el nostre país i les quatre barres de sang. I és que, cavallers: ni lo rei té dos caps ni tu dues llengües. El cant de la Muixeranga i el galop dels cavalls també ens acompanyaren en una vetllada meravellosa, que ens omplia d'alè i d'esperança en la nostra lluita diària.
Per la nostra llengua, pel nostre país i pel nostre rei, nat fa ja 800 anys.

1 comentari:
Doncs que reneixi el crit de don Jacme: "vergonya cavallers, vergonya!", a veure si és capaç de fer-los caure la cara a alguns i d'altres comencen a posar fil a l'agulla ...
Publica un comentari a l'entrada