dimecres, 6 de maig de 2009

A foc lent, de Ramon Guillem

"Avui, t'he volgut retre homenatge, i he comprat una rosa en la floristeria de baix de casa. La tinc al davant meu, en un búcar de vidre, al damunt del prestatge que hi ha a la vora de l'aparell de música. Imagina-te-la, fes-te-la present, perquè es teua. La tija és llarga i esvelta, i és com una estrella que encara brilla amb tota la seua esplendor. Hi ha en ella tanta vida, tanta llum sense absència! Ara mateix, estic assegut en la meua butaca preferida -sí, la de canya de bambú- i escolte les balades de John Coltrane que tant t'agraden, mentre faig ballar els glaçons que suren enmig del whisky que entre glop i glop paladege. En aquest moment sóc feliç mentre et recorde."
Jo també vull fer-li un petit homenatge a aquesta obra: A foc lent, del nostre gran poeta Ramon Guillem. La vaig adquirir els darrers dies a la Fira del llibre, com no a la caseta Els llibres de Sento. Una portada tan suggeridora i la presència del mateix poeta no ens feren dubtar de l'adquisició. La dedicatòria que ens escrigué deia alguna cosa així com que esperava que almenys ens arribara a encendre unes poques flames.
Després de llegir la novel·la i tastar l'hedonisme del protagonista -del jo poètic-, ets capaç de sentir, o millor dit de recordar que sents, com ell, tots els plaers que tens al teu voltant: la música, la pintura, la literatura, l'amor (no volia dir sexe)... en definitiva totes les formes de l'art.
La lectura de l'obra et fa sentir bé, molt bé (en alguns paratges més que en altres, tot s'ha de dir); se t'encomana una mena d'alegria immensa per viure i et sents afortunat per tenir a l'abast tot allò que fa preciosa la nostra existència. I quan arribes a la fi et queda un regust dolcíssim en algun lloc molt íntim de tu mateix (volia dir a allò que alguns anomenem ànima, que pensàveu?).
Una obra poètica en tots els sentits. Ramon, l'enhorabona!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...