dijous, 7 de març de 2013

Els invisibles, nova novel·la d'Isabel-Clara Simó



Entre les sorpreses que ens ha regalat aquest inici d’any, amb número de mal auguri, està la publicació de la nova novel·la de l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, a qui la seva ciutat natal acaba de concedir la medalla d’or i ha nomenat filla predilecta.

Els invisibles passa a engrandir el catàleg d’Amsterdam, segell literari d’Ara Llibres, i dic conscientment engrandir perquè estem al davant d’un llibre gran que amaga grans històries i grans personatges, malgrat que estan sentenciats a acabar en els llimbs dels oblidats.
 
L’autora ens transporta a Volterà, un poble fictici, alegoria del que és un poble, una ciutat, un país, amb les seves gents i les seves vides plenes de petites felicitats, quotidianeïtat i, en molts casos, misèria i cruesa. Volterà, un poble migpartit per una serp d’asfalt, una carretera construïda pels interessos d’uns pocs i que cada any s’empassa la vida d’uns quants habitants, una frontera artificial. Volterà, més que un poble, un forat negre enmig d’un país també negre, que acull de bon grat la gent que hi va a viure per engolir-se-la després, sense ni tan sols deixar el cadàver del record. Volterà, una ciutat morta que calla, es conforma i oblida els seus veïns.
 
La desaparició de Victòria, una nena de quatre anys, quan anava d’excursió per la muntanya amb els pares, ens deixa ja desolats des del començament del llibre. No de bades l’autora escull el nom propi de Victòria per anunciar-nos que des del principi els volterans ja han perdut una batalla, potser la guerra sencera. Desesperançador. Com de vegades ho és la vida. I davant d’aquest fet, la culpa d’un poble sencer i el fracàs personal per la incapacitat de no trobar aquesta Victòria real i metafòrica. 

No és aquesta una història d’un sol personatge, sinó de molts, cadascú amb la seva pròpia història, però totes lligades per una mena de tela d’aranya que les uneix, les atrapa, les condemna, a l’espera de l’aràcnid famolenc: el temps, i amb ell, l’oblit.

Els invisibles és un retrat de la societat actual esculpit amb escenes i paraules punyents, on cap lector no quedarà indemne, i sentirà a cada pàgina com algú li esgarrapa la pell de la consciència; i és que l’autora, sense colpejar-nos amb cap bandera ni moralitat gratuïta, ens convida a reflexionar sobre molts aspectes que potser necessiten urgentment una revisió: la vida política, la justícia, les forces de seguretat, les fronteres imposades, el concepte de llibertat... Una novel·la coral que, a més, reivindica la memòria dels anònims, dels invisibles, que sempre hi són, però que mai veiem: una nena que desapareix quan els seus pares es despisten només uns minuts; un artista que ningú no reconeix, condemnat com Síssif a repetir sense descans el seu destí: pintar amb obsessió per després destruir els quadres a canvi d’aire i d’espai; les víctimes dels accidents de trànsit que es repeteixen cada any per culpa d’una maleïda carretera, un polític desterrat a un poble oblidat per interessos; una mare que perd part de vida a canvi de la vida sencera de la filla...

I és que viure no pot ser solament anar passant pàgines fins que ja no en queden, de pàgines, al llibre. La vida per sí sola no té cap sentit, potser, però el que no admet discussió és que l’home és qui ha d’injectar algun sentit a la vida. En aquest aspecte, la novel·la ens convida a pensar, a moure’ns, a no conformar-nos... a viure. Ara bé, és necessari tenir ben present el passat per poder avançar cap al futur que volem. L’autora ens ho resumeix amb unes poques paraules i ens dóna així una de les claus d’aquesta interessant obra: Pots fer el que vulguis amb el teu futur, però amb el teu passat no t’hi pots posar. El futur no està escrit, escrivim-lo doncs. Som autors de les nostres vides.
 
Isabel-Clara Simó suma a la seva bibliografia una altra història original i impactant, amb un bon grapat de personatges dibuixats amb mestratge i on torna a evidenciar el gran domini de la psicologia. Una història d’històries abillada amb una prosa madura, elegant, treballadíssima, escrita amb un llenguatge realment colpidor, sentenciós i jaspiat de frases que ben bé es podríem recopilar en un llibre d’aforismes, amb l’ús impecable del recurs no gaire senzill i que ella domina a la perfecció de l’oralitat.
 
Publicat en el DGS
6 de març 2013
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...