Ja feia uns anys que anàvem darrere d'un exemplar
d'Archipiélago, un poemari (o poema) del Jordi Botella i del Joan A. Climent.
Avui, per fi, el tinc a les mans. L'acarone, l'olore, el mire, el fullege, el
sent... I llig amb obsessió la dedicatòria que feres molt probablement a un
lector anònim, com si d'alguna manera poguera apropiar-me de la part de tu que
quedà presa en aquells mots escrits el 15 de novembre del 78 a Alacant.
Et sent tan a prop de mi estos dies...
1 comentari:
Un arxipèlag sempre comunica perque sent múltiple, recorda forçosament els veïns per no caure en solitud; no hi ha oblit possible.
Publica un comentari a l'entrada