La ignorància fent escola
Avui m’he decidit a ordenar paperassa: títols, expedients, nòmines,
diplomes... que havien quedat deixats de qualsevol manera a la taula després de
presentar documentació i mèrits per a la convocatòria d’interins docents a les
Illes Balears... Em crida l’atenció un
paper, que més que un títol sembla la prova d’un delicte: homicidi voluntari o
directament assassinat. Es tracta del certificat de Nivell Avançat de Valencià
de l’Escola Oficial d’Idiomes. Però en quin país normal s’ha de justificar que
tens un nivell elevat de la teva llengua?
Recorde perfectament la vesprada que vaig anar a l'Escola Oficial d'Idiomes
per arreplegar aquest certificat “oficial” signat pel Conseller d'Educació de
la Generalitat Valenciana el 28 de juliol de 2009, i com em vaig sentir
d’indignada. La imatge que encapçala l’article és real, solament he esborrat el
document oficial d’identitat.
No cal fer massa comentaris, en realitat. Què més fa si ara escrivim el mes
de desembre amb “c”, si total la majoria dels valencians la pronuncien sorda. I
els accents?, tampoc és massa important posar-los en català, ningú no se
n’adonarà de l’absència, ni tampoc de la presència. I què dir de les sigles?,
amb punts o sense punts és evident que llegim la mateixa paraula i tothom ens
entenem. I els noms de les persones?, doncs els escrivim com ens rota
independentment de tenir al davant dels nassos les dades personals escrites pel
mateix destinatari del títol (he arribat a veure escrit Beatriu amb accent amb
la i)... També és veu que el director és menys important que el secretari
perquè el primer l’han escrit amb minúscula i el segon amb majúscula, encara
que a mi els temes de jerarquies m’interessen més bé poc o gens.
Ara, hi ha una cosa que m’intriga molt: per
què en la versió en català no figura "Certificat de Superació del Nivell
Avançat en l’Idioma Valencià" (com en castellà), sinó "Certificat de
Superació en Llengües Espanyoles: Valencià"? A veure si em queda clar: als
que parlem valencià se’ns permet dir que allò que parlem és un idioma sempre i
quan no oblidem que és una llengua espanyola. És això? Ho he entès bé, senyor
Conseller? Em pregunte si la nova Consellera d’Educació de la Generalitat
Valenciana, na Maria José Català, que en alguna ocasió demanà disculpes per
parlar l’idioma valencià –o la llengua espanyola valencià– també signa sense
més aquests títols amb errades i aberracions.
Doncs això: la ignorància fent escola.
Publicat en el Diari Gran del Sobiranisme
18 d'octubre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada