divendres, 8 de juny del 2012

Els Premis Samaruc compleixen 20 anys amb uns premiats de luxe: Vicent Enric Belda i Silvestre Vilaplana



Divendres 1 de juny els Samaruc arribaven a la seva XX edició. Durant un sopar de gala celebrat a l’Hotel Beatriu – rei en Jaume de València es donaven a conèixer el nom de les obres guanyadores (millors obres escrites per i en valencià publicades durant l’any 2010).
Els Premis Samaruc naixen per omplir el buit de la literatura infantil i juvenil al País Valencià del premis de la crítica dels escriptors valencians. El desembre de 1992, els bibliotecaris Ramon Guillem i Xelo Carbonell llançaren aquesta proposta a l’Associació de Bibliotecaris Valencians (ABV) que acceptaren de bon grat, com un impuls per fomentar la literatura en valencià, la seva lectura per part del jovent i els nostres escriptors i editors. Grans autors de la talla d’Enric Lluch, Carles Cano, Toni Cucarella, Ramon Guillem, Pep Castellano, Mercè Viana, Maria Jesús Bolta, Empar Lanuza, Enric Monforte, Pepa Guardiola, Francesc Gisbert, Llucià Vallés, Gemma Pasqual, Francesc Mompó, Marc Granell o Raquel Ricart han estat guardonats amb aquest premi. Com explica el mateix Ramon Guillem el nom de Samaruc ve donat no solament per la seva sonoritat, sinó per allò que volien que representara: “El Samaruc és un peix menut, com menuts són els lectors dels llibres premiats, però també és un peix autòcton, de la nostre geografia, com ho són els nostres autors, i, per descomptat, la llengua en què escriuen. El samaruc, d’altra banda, és un peix en perill d’extinció, i encara que aquesta metàfora era una mica depriment, vam decidir també assumir-la, precisament per lluitar contra ella. Perquè crèiem –i ceiem– en la nostra literatura, en la literatura infantil i juvenil, en la nostra llengua”.

Aquest any els guardons han anat a parar a dos escriptors consagrats en la nostra literatura: El secret de Meritxell (Ed. Bromera), de Vicent Enric Belda i Resurrecció, de Silvestre Vilaplana; ambdues novel•les de l’editorial Bromera en les modalitats infantil i juvenil, respectivament. Així ho va acordar un jurat format per tres bibliotecàries (Isabel Martí Marco, Eva Maria Martín Palma i Teresa Esteve Guillén); una escriptora (Mercè Climent Carmes Sáez) i una mestra (Matilde Serrano Garcia).

A més dels premis literaris es lliuraren també el Premi Bibliotecari de l’Any, que s’atorga a la trajectòria continuada en l’àmbit de les nostres biblioteques i la seva promoció, que va ser per a Pepa Salavert, bibliotecària de l’Hospital La Fe de València; i el Premi Bibliotecari d’Honor, màxim guardó en reconeixement a la tasca que tantes persones rellevants han portat a terme a favor de la lectura pública i les biblioteques, que enguany ha estat per a l’escriptora Rosa Regàs.


L’acte estigué presentat per Ramon Guillem, bibliotecari de Catarroja i un dels creadors del premi. Durant una magnífica vetllada se succeïren discursos d’agraïment, d’estímul per continuar treballant malgrat les circumstàncies cada vegada més precàries, de vindicació pel lloc de prestigi que també li correspon a la literatura infantil i juvenil, de crítica per la dictadura econòmica que ens assola, de reivindicació de la cultura en la nostra societat… Així Xelo Alcaide parlà dels mèrits de Rosa Regàs i Maluy Benet dirigí unes paraules sobre Pepa Salavert; Jesús Figuerola, ho féu en nom de l’Associació d’Editors del País Valencià; els escriptors Vicent Enric Belda i Silvestre Vilaplana, com a guanyadores dels Premis Literaris Samaruc, Gemma Pasqual, com a membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Francesc Rodrigo, com a president de l’ABV, que donava per tancat l’acte.

LES OBRES PREMIADES

El secret de Meritxell, de Vicent Enric Belda és una novel•la molt ben escrita que narra l’aventura d’una xiqueta que es converteix en gat per la promesa feta per son pare –arqueòleg– a Bastet, la protectora dels gats a l’Egipte. El lector quan s’endinsa en aquestes pàgines arriba a sentir en la pròpia pell com és convertir-se en gat, a mesura que va vivint aquesta metamorfosi ala protagonista. És un llibre divertit, que enganxa de seguida, on l’autor sap equilibrar el llenguatge perquè siga literari i alhora adequat per als lectors joves.

Resurrecció, de Silvestre Vilaplana és una història narrada sobre tres eixos: l’Alè de Llàtzer (que té la propietat de ressuscitar i de donar la immortalitat), el multimilionari Fox que vol buscar un mètode per tornar a la vida la seva filla per la qual cosa contracta dos investigadors), i dos germans disposats a evitar la tragèdia d’una nova resurrecció. Planteja el clàssic dilema entre eternitat / mort i ens llança una pregunta: val tot per salvar la vida d’una persona a qui ens estimem? Manté l’interés des del principi i l’autor té la gràcia d’acabar els capítols (breus) en el punt de màxima tensió. Vilaplana s’atreveix amb una història ubicada als EEUU i no es preocupa d’incloure –en principi– cap moralitat per al públic adolescent, sinó de fer literatura –bona literatura– i que el lector en gaudesca.


 
Article publicat en el DGS
8 de juny de 2012
(veure enllaç)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...