EN LES MARS PERDUDES
Ed. Bromera, 2012
Autora: Raquel Ricart
Un anar i venir d’ones
Després de
llegir Les ratlles de la vida em vaig declarar seguidora fidel de la
literatura de Raquel Ricart. En les mars perdudes, premi Bancaixa de
Narrativa Juvenil 2011, és com un bany a l’estiu a la platja: agradós,
refrescant, necessari... amb una
història que se t’impregna a la pell, com la sal, fent-te interminables
caminois fins que l’aigua dolça d’un nou llibre et torna a mullar.
És aquest el viatge d’una familia atípica, la d’Alícia, la seva protagonista, que ha de vèncer tots els silencis feixucs, plens de secrets, que l’envolten.
Una novel·la sempre amb el
rerefons de la mar, que ens porta onades dels grans clàssics de la literatura
d’aventures: L’illa del Tresor, Alícia en Terra de Meravelles o Robinson
Crusoe. Una novel·la que trena amb mestratge la narració, amb la descripció
i el diàleg.
Com ja ens té acostumats –o malacostumats– Ricart, destaca a més, i jo afirmaria sobretot, per l’alt tremp literari, apropant-se en molts moments al llenguatge poètic, sinó deixeu-vos amarar per aquestes paraules: «...hi havia tantes notes en aquella melodia com pedres petites, redones i polides hi ha en les platges del món. I era una melodia que ho contenia tot: albades i crepuscles, hiverns i primaveres. S’endevinaven llàgrimes entre les notes, però també carícies, anhels, somnis...»
El llibre de la setmana, per Mercè Climent
publicat en el Levante, 16/06/2012
1 comentari:
Un llibre a tenir en compte.. gràcies!
Publica un comentari a l'entrada