divendres, 4 de maig del 2012

UN TROS DE NIT




Vaig agafar un tros de nit,
perquè il·luminara els nous dies.
Però en travessar el cel nocturn
de fa tres primaveres
i dos mil quilòmetres,
perquè tornares a mirar-me
amb els teus ulls de nit,
estengueres les teves ales
de plomes òrfenes de mots.
Ara, quan l’alba trenque el dia
no escoltaré els udols de la ira;
i quan les ombres descansen
m’ofegaré en l’oceà de les absències.

1 comentari:

M. Roser ha dit...

Un tros de nit, sobretot si hi ha lluna plena, pot il·luminar molts dies i les ombres fugiran i tornarà la llum a la vida...
Una abraçada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...