Vaig agafar un tros
de nit,
perquè il·luminara
els nous dies.
Però en travessar el
cel nocturn
de fa tres
primaveres
i dos mil
quilòmetres,
perquè tornares a
mirar-me
amb els teus ulls de
nit,
estengueres les
teves ales
de plomes òrfenes de
mots.
Ara, quan l’alba
trenque el dia
no escoltaré els
udols de la ira;
i quan les ombres
descansen
m’ofegaré en l’oceà de les absències.
1 comentari:
Un tros de nit, sobretot si hi ha lluna plena, pot il·luminar molts dies i les ombres fugiran i tornarà la llum a la vida...
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada