Les agulles tatuades a la pell
s’entesten a que el dia llostrege
mentre la nit més llarga
ha decidit quedar-se amb tu.
Una finestra per on mirar el pas del temps
–i de l’espai–, els noms que no entens
i que t’esgarren l’ànima en finíssimes tires,
el llançol pulcre que cobrirà la teva mort
amb les darreres paraules no dites.
2 comentaris:
Llegeixo entre línies una llarga nit de dolor i incertesa.
Nit d'insomni.
M'agradaven més les teves paraules de divendres, emmirallan-te plena d'autoestima.
Bona nit Mercè.
M'ha impressionat una mica això de què el llençol que cobrirà la teva mort, estarà fet de paraules no dites...
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada