divendres, 18 de maig del 2012

La dona que habita l'espill



Com és de fidel la dona que habita l'espill... Avui quan hem coincidit he comprovat que s'havia tallat els cabells amb forma cleopàtrica, com jo. M'ha mirat amb els seus ulls de mel, orfes ja de tantes llàgrimes plorades, i els somriures s'han vestit amb el color dels seus llavis . No ho digueu a ningú, però crec que l'estime.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No hi ha res millor que tenir l'autoestima alta
però compte amb l'espill
a vegades no ens diu tota la veritat...

Anònim ha dit...

Estaves a les dues bandes del mirall.

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Continuar reconeguent-se malgrat tot. És l'única forma de no perdre's.

M. Roser ha dit...

Fantàstic estimar-se un mateix, mentre no caiem en el narcisisme...

Elfreelang ha dit...

Està bé emmirallar-se en qui s'emmiralla....som jo i jo,....ella i ella

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...