A la memòria de Gabriel
Ferrater (1922-1972), avui que fa 40 anys que marxà.
DITS
Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus
dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos
dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada