El llibre de la setmana: El quadern de les vides perdudes

El quadern de les vides perdudes, de Silvestre Vilaplana
Ed. Bromera, 2011
Premi Alfons el Magnànim de Narrativa

Un llibre de llibres

El quadern de les vides perdudes no ha sigut un llibre de sofà, sinó més bé de tren. De llegir mentre viatjava. O més adequat fóra dir de viatjar mentre llegia. Un viatge fascinant pel món interior d’un home turmentat i pels llibres que l’autor ha escollit per crear aquest quadern de vides perdudes. Viatjar mentre viatges, què més es pot demanar?

Aquesta novel·la és mereixedora de formar part d'un altre quadern de vides perdudes. Vessa literatura per tot, hi ha un treball d'orfebre amb la no gens fàcil primera persona -que alterna amb la tercera- per bastir un monòleg interior carregat de profunditat, amb una prosa madura, elegant i, en moltes ocasions, propera al llenguatge poètic.

No calen molts personatges quan ens acarem a una història tan apassionant com aquesta, la d’un home que viu atemorit per un ésser que l’habita –l’hoste, l’anomena ell– que li nega la consciència i la identitat, que té el seu rostre i que fa coses no sospitades. Un home perseguit pel seu passat que viu –sobreviu– ancorat en un present ple de desesperança i absències. Un home que només troba consol recopilant fragments de llibres –i de vida– que vol salvar de l’oblit, amb l’esperança de salvar així també el reu record. En aquest sentit es podria dir que és un llibre de llibres, farcit de referències literàries que s’entrellacen de manera magistral amb la trama.

És fàcil empatitzar amb la criatura creada per Vilaplana, barreja del Segismundo de Calderon i del doctor Jekyll d’Stevenson, i amarar-nos del seu patiment. Però també, i sobretot, ens mullarà una pluja d’estima i passió vers la literatura, ja que, com diu l’autor els llibres preserven la memòria de què som i de qui som.

El llibre de la setmana, per Mercè Climent

Publicat en el Levante, 21 d'abril de 2012.