divendres, 20 de gener de 2012

Presentació de "Simfonia per a un estat de coma", de Ramon Ramon



Ahir, 19 de gener, tenia lloc la presentació del darrer llibre del poeta catarrogí Ramon Ramon, Simfonia per a un estat de coma (Ed. Perifèric).

L’acte estigué presentat pels també poetes Ramon Guillem i Jaume Pérez Montaner. El primer, ens parlà de la col·lecció de poesia de Perifèric Edicions en qualitat de director i la travessa personal que havia fet per aquest últim treball de Ramon Ramon, després de llibres com A tall d’incendi, Primavera inacabada, Contra el desig i Cor desmoblat.


Pérez Montaner, recordà l’estudiant brillant i callat que assistia a les seves classes, a qui havia d’arrancar-li les respostes; però amb qui mantingué fora de l’aula moltes hores de converses davant d’un cafè o una cervesa, juntament amb l’altre alumne destacat que havia de rendir-se també a les lletres: Antoni Martí Monterde.
No s’estigué de parlar de l’obra que precedeix aquesta Simfonia per a un estat de coma i també oferir-nos un tast d’ella.
Potser per alguns resulte un llibre de versificació rígida, forçat i engarrotat en la forma –com ben bé explica el propi autor al final del llibre–, però ell ho ha volgut fer així i no es pot negar la gran ductilitat de la seva dicció poètica, continuava Pérez Montaner.

Més que un recull de poemes és un llarg poema dividit en estrofes de vuit versos amb rima consonant (ABBA ABBA), que mai no es repeteix. Pérez Montaner el definia com un gran mural d’aquest inici del segle XXI, que ens mostra la visió global i ètica del que significa viure en aquest temps i en aquest món, amb la visió fugaç i el record del segle anterior; un gran mural obert que admet múltiples lectures. Gran part del poema –o poemari– se centra en l’atac mordaç i directe a Déu, una cosa inèdita en la nostra literatura.

Costa trobar precedents en les lletres catalanes, però Pérez Montaner no pot deixar de veure la influència del Paradís perdut de John Milton. Quant a les influències poètiques de Ramon Ramon, que es repeteixen al llarg de la seva obra, cita Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés.

Com explicà el propi autor el llibre està bastit sobre un fil argumental banal que li serveix per introduir personatges (simbòlics i reals) i circumstàncies, algunes de les quals enllacen amb fets passats (atac de les torres bessones) o malauradament encara ben presents en la nostra societat (malaltia i pobresa en Àfrica, deteriorament de la ciutat de València...), amb referències clares a la Bíblia (com ara el Gènesi des del punt de vista de l’Àngel rebel).
L’acte acabà amb la lectura d’alguns poemes per part de Ramon Ramon i la signatura d’exemplars.

A la solapa del llibre podem llegir un escrit que ens parla del contingut del llibre, jo diria que un avís al lector: A Simfonia per a un estat de coma hi apareix un Déu que no parla, un dimoni que parla massa, un Crist que es droga, un cec que també parla massa, la seva filla que plora, uns pinxos que no perdonen... Hi ha una violació, una venjança, una esperança, un dubte... Sobretot hi ha un dubte, un tic-tac que ni dorm ni es desperta, com el so repetitiu d’un estat de coma. En definitiva, la lectura d'aquest llibre de poesia no us deixarà indiferents.

Cinc escriptors de Catarroja: Albert Hernández Xulvi, Ramon Guillem,
Ramon Ramon, Enric Monforte, Armand Company.

Crònica i fotos: Mompó i Climent
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...