dilluns, 7 de novembre de 2011

VISITA AL COL·LEGI SANT ANDREU APÒSTOL DE L'ALCÚDIA



Divendres 4 de novembre vaig anar al col·legi Sant Andreu Apòstol de l’Alcúdia per fer una xerrada als alumnes de 3r i 4t sobre la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic que han llegit aquest trimestre.

Cap a les 9.30 em reunia amb els xiquets i xiquetes de 3r i la seva professora Imma. Després de fer-los una breu explicació sobre el llibre ells em tenien preparades un fum de preguntes. Durant quasi una hora vam parlar sobre el fet d’escriure –en tots els grups sempre hi ha més d’un alumne que li agrada fer-ho i això els pot ajudar–, sobre els problemes que té el personatge i com acaba donant-los solució, sobre possibles temes per a fer una segona part del llibre –és molt interessant escoltar les històries que són capaços d’inventar–, sobre altres llibres que tinc escrits i, també, sobre les il·lustracions tan fantàstiques d’Àgueda Climent. Estigueren molt atents i participatius. Vaig deixar els últims minutets per dedicar-los el llibre –a ells els feia molta il·lusió– i per fer-nos fotos de grup. La darrera davant d’un mural gegant que havien preparat per a la visita. Havien escollit una de les il·lustracions de l’obra i cadascú d’ells l'havia acolorit al seu gust. Amb totes havien fet un fantàstic cartell de benvinguda. Moltes gràcies, em va encantar.


Després del pati vaig anar a l’aula de 4t de primària. He de dir que aquest grup em va sorprendre moltíssim. Havien disposat les cadires en cercle i m’havien reservat un lloc en la part més cèntrica –però també formant part del cercle. El professor em presentà als alumnes que em tenien preparada una sorpresa. Havien elaborat un escrit on m’explicaven coses sobre el seu poble, l’Alcúdia, com ara la situació geogràfica, els monuments, la població o les festes, i també del col·legi. Cadascú llegí tres o quatre línies, de tal manera que tots foren protagonistes durant uns instants. Em deixaren bocabadada, he de confessar-ho. A més, havien preparat una tanda de preguntes ben interessants que van anar fent-me d’un en un i de manera molt ordenada. Sota l’atenta mirada d’ells vaig anar contestant-les una per una. Com que amb aquest grup el temps fou més curt, em van dir que m’escriurien les opinions i preguntes al Llibre de visites del blog la setmana vinent. Finalment, vaig dedicar-los el llibre i també vam fer fotos de grup. També ells havien fet un mural amb una de les il·lustracions de la novel·la que havien pintat individualment. Des d’ací vull felicitar Fernando M. Furió per la implicació i la bona organització. Em duc un record molt grat d’aquest encontre i molt d’afecte per part de tots els alumnes.

2 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Mercè, és molt agradable anar a les escoles a explicar algun conte que has escrit...Jo, malgrat només n'he escrit un que es diu la Kika no s'agrada, he anat varies vegades a les Teresianes de Barcelona , que durant uns anys el tenien com a llibre de segon de primària i també a alguna escola del poble, Esplugues.
Quant veus tantes carones pendents del que estàs explicant, és agradable...
Una abraçada,
M. Roser

Mercè ha dit...

És una de les coses que més m'agrada d'escriure per als més menuts, xerrar amb ells i que em mostren tota la màgia que ells guarden. Et saluden amb una barreja de vergonya i d'admiració, s'emocionen quan els dediques els llibres, s'amunteguen al teu costat quan et fas una foto amb ells i et demanen amb la seva candidesa si poden abraçar-te abans de marxar... I és clar, arribes a casa i no pots evitar imaginar noves històries que puguen fer-los somniar...

Gràcies, M. Roser pel teu comentari. Una abraçada molt forta.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...