Anit, quan eixíem de casa per anar al Sopar Estellés de Puçol veiérem una persona coneguda en un semàfor. Paràrem per saludar-lo i ens preguntà: “On aneu?” i responguérem “A Puçol, a sopar amb ton pare”. Era Vicent, el fill d’Estellés.
La terra fa saó i els Sopars en honor al poeta nacional Vicent Andrés Estellés continuen rebrotant amb força arreu del País. Anit, organitzat pel Bloc de Puçol però obert per a tots (partits polítics i ciutadania) ens reunírem als locals del Sindicat Agrícola per festejar l’esdeveniment. Un sopar típic de l’horta valenciana confeccionat casolanamet per molts dels organitzadors ens delectà la gola i els versos del poeta de Burjassot ens reconfortà l’esperit.
Una setantena de persones sopàrem i honoràrem el poeta nacional. Versos i cançons ompliren el local. S’aprofità l’acte per retre homenatge també al poeta valencià assassinat a Barcelona, Salvador Iborra; així com, no faltà tampoc alguna lectura recordatòria a Enric Valor, Sanchis Guarner i Teodor Llorente.
Tots ens hem de congratular d’actes com aquest que ajuden a vertebrar el País Valencià; un país que molts volen dissolt i oblidat pel vent de ponent.
5 comentaris:
Soparot, recitalot i cubatot posterior amenitzat pels Ramons, tot molt fi i molt senzill. Un plaer compartir taula i versos amb vosaltres.
Salut!
Envejo, de veritat, la vostra implicació i empenta fent país. I homenatjar els poetes és fer molt país.
Ens en cal una bona dosi aquí a dalt.
També fou un plaer conèixer-te i compartir una vetllada tan meravellosa.
Òscar, si no fem país nosaltres ens el faran, i ja sabem què pretenen els nostres governants. Una abraçada.
Veig que conjugueu molt bé el verb alimentar...
Alimenteu el cos i l'esperit...
Bons poemes i bon profit.
M. Roser
Hola paisana, che que propet has estat de mi.
feliz semana.
un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada