És un desig molt bonic i molt necessari, a vegades sembla que tinguem tots els rellotges espatllats i que cada ho veiem tot més fosc... no pas els girasols... ells no!
Gràcies pels vostres comentaris. Aquestes paraules les vaig escriure aquest estiu des de Roses. Férem un viatge pel Nord de Catalunya i trobàrem moltíssims camps de gira-sols negres. També la visita al museu de Dalí s'hi deixa veure, amb l'obsessió dels rellotges.
Leblansky, benvingut... Bonic el lloc, eh? És l'entrada d'uns bancalets d'oliveres i ametllers al terme de Muro, a la comarca del Comtat. El seu nom: EL Pinar.
8 comentaris:
És un desig molt bonic i molt necessari, a vegades sembla que tinguem tots els rellotges espatllats i que cada ho veiem tot més fosc... no pas els girasols... ells no!
:)
Un bon desig que t'acompanyo amb una cançó dels Sidonie ....
http://www.youtube.com/watch?v=2qU1rNb6kcA
El nostre rellotge va massa ràpid....però que hi farem, és el que hi ha
Hola Mercè, acabe de fer-me seguidor teu. Per cert, intento localitzar d'on deu ser la foto de la capçalera del teu bloc, però no soc capaç.
Què bonic!! és com per a cridar-ho ben fort i que el vent s'encarregue d'anar xiuxiuejant-ho pel món :)
Què maco...
Gràcies pels vostres comentaris. Aquestes paraules les vaig escriure aquest estiu des de Roses. Férem un viatge pel Nord de Catalunya i trobàrem moltíssims camps de gira-sols negres. També la visita al museu de Dalí s'hi deixa veure, amb l'obsessió dels rellotges.
Leblansky, benvingut... Bonic el lloc, eh? És l'entrada d'uns bancalets d'oliveres i ametllers al terme de Muro, a la comarca del Comtat. El seu nom: EL Pinar.
Besets a tots.
Publica un comentari a l'entrada