Al voltant de les 21.00h, hi anaven acudint premiats, escriptors, editors, representats d'algunes entitats, amics i companys. Moment oportú per saludar amics, conéixer persones relacionades amb el món literari, donar -i en aquest cas, rebre també- l'enhorabona, posar per algunes fotografies i, com no, fer-ne d'altres...
Abans de començar el sopar, Ramon Guillem, vicepresident de l'AELC al País Valencià, donava oficialment la benvinguda a tots els assistents.
Anna Torcal, traductora i membre de l'AELC, fou l'encarregada d'establir el silenci a les taules -difícil tasca perquè hi érem més de mig centenar de persones- i de donar pas a tots els discursos.
L'acte es dividí en dos parts. En primer lloc, l'homenatge a l'escriptor Joan Pla; després, el lliurament dels premis de la Crítica.
Josep Antoni Fluixà i Vicent Usó dirigieren unes paraules laudatòries al mestre de la literatura juvenil i infantil (LIJ), qui arreplegava el guardó de mans del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Com no, també Pla ens dirigí un breu discurs. Coincidiren tots tres en la vindicació de la LIJ com a gènere de prestigi i no com la germana menor de la literatura per a adults. (Al blog de Joan Pla podeu llegir els discursos).
En la modalitat de narrativa, el recull de contes AZ (Ed. 3i4) d'una simpàtica i emocionadíssima Núria Cadenes.
En la modalitat de poesia, Jaume Pérez Montaner pel poemari Solatge (Perifèric). En homenatge al poeta Manel Garcia Grau llegí el poema "Ritme".
Finalment, el Premi Difusió de la Literatura, atorgat per la Junta de l'AELC del País Valencià, era per a Francesc Mompó, pel seu blog Uendos, Greixets i Maremortes, i per a Mercè Climent, pel seu blog Els primers gestos del verd...
Aprofitant el meu minutet de glòria jo vaig llegir el poema de mon pare "El plaer" -amb un nus a la gola, això sí- del qual vaig agafar el primer vers per posar títol al meu blog.
El punt i final el posava el president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells amb un discurs de cloenda.
5 comentaris:
Ara que estic llegint-ho m'he emocionat jo també. Ton pare estaria molt orgullós de tu. L'enhorabona a tots dos, amics.
Gràcies, Toni. Us vam trobar a faltar. Petonets.
De debò que tens ben merescut el premi, si amb el reportatge de Francesc he pogut olorar fins l'aroma del sopar, amb el teu he tastat cadascun dels plats. Gracies i felicitas.
Redéu, quines festotes!
Comence a pensar que la literatura és l'excusa per a fer-vos eixos soparots, eh?!
Moltes gràcies, Pepa.
Josep, supose que fer el lliurament dels premis durant un sopar de gala sempre llueix més. El sopar estava exquisit, però jo em quede amb la part literària.
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada