dijous, 10 de juny de 2010

Aquest és el secret...



Aquest és el secret:
Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.
No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record.


Regal-proposta per a Carme Rosanas,

10 comentaris:

Pilar ha dit...

M'agrada molt la metàfora del secret oníric del teu relat.

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Coneixia el secret, sense haver-lo conegut mai. No sabia com, però sempre habitava els pensaments. No només poblant-los, sinó trenant enfilalls d'idees, de somnis forasters. I així no moria mai. No sabrà mai com va ser que un dia el record i l'oblit van ser un.


Gràcies, Mercè, un text suggeridor que m'arrossega a pensar i a trenar...

garbi24 ha dit...

Quant et llegeixo...em sento molt petit.

Mercè ha dit...

Pilar, Carme, Garbi gràcies per dir la vostra.
(Garbi, em pense que exageres)
Una abraçada.

khalina ha dit...

sents dubte un bonic regal

Elvira FR ha dit...

precioses paraules per la Carme

GURMET ha dit...

Unes paraules divinament cuinades amb el art de la metafora.

Mercè ha dit...

Khalina, Elvira, Gurmet, més gràcies. El destinatari del regal bé s'ho mereix.
Una abraçada.

Bargalloneta ha dit...

interessant reflexió!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...