COSES DE NENS

Tothom coneix les galetes Chips Ahoy, aquelles cookies amb trossets de xocolata per damunt. Doncs bé, em contava l’altre dia la meua germana que estant comprant en una gran superfície –no diré el nom per no fer més propaganda– la filleta es fixa en les galetes en qüestió i amolla: "mamà compra les Chips Rajoy que estan boníssimes!" Tota la gent que estava per allà partint-se de riure, és clar, com jo quan m’ho va comentar.

Us imagineu...

XVIIè PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA

Somniant amb Aleixa, de Mercè Climent i Francesc Mompó es proclama guanyadora del XVIIè Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida en un acte celebrat al paratge natural Font de Sis d'El Palomar amb més de 300 persones assistents.

El veredicte es donava a conèixer la nit del 25 de juny durant una vetllada plena de nit i de sensualitat, presentada per Esther Vallés, amenitzada pels felins i felines de la companyia Cosa Terra, les veus imponents de les cantants de jazz Papa i Carmen Blasco i la música del pianista Daniel Picazo. Després dels parlaments de l'alcalde de la localitat; el President de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, Filiberto Tortosa; el seu regidor de cultura, Joan Puchades; i el representant de l'Editorial Bromera, Joan Carles Girbés es donava pas a la lectura de l'acta amb el nom de l’obra guanyadora del guardó. Filiberto Tortosa, president de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida; Carles Cortés, professor i escriptor guanyador de la passada convocatòria; Josep Lluís Navarro, filòleg; Joan Carles Morales, professor, i Josep Piera, escriptor, conformaven el jurat de l'edició amb major participació de totes (33 originals presentats).

És clar, ja ho sabíem que érem nosatres, però les formiguetes de la panxa començaren a ballar-nos per la panxa i el discurs ple d'agraïments damunt de l'escenari costava una mica de llegir.

Fotos, entrevistes, roda de premsa, paraules de benvinguda a l'editorial Bromera, moltes felicitacions, l'escalfor dels amics que volgueren acompanyar-nos en una nit tan màgica i els que ho feren en l'absència... Hores pleníssimes d'emoció.

Em quede amb les paraules d'alguns membres de jurat sobre la novel·la Somniant amb Aleixa: "Obra exquisita, sorprenent... pornogràfica"; "obra on abunden les escenes de sexe explícit narrades amb gran luxe de detalls mitjançant un vocabulari i un ús de la llengua impecables".

En menys d'un any estarà al mercat en la col·lecció L'eclèctica de l'editorial Bromera.

Ja hi haurà temps de parlar-ne amb profunditat...

Algunes fotos de l'acte:

Algunes notícies relacionades:

- Vilaweb (amb àudios)

- l'Informatiu

- Comarcalia

- El País

XVIIè PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA

Aquesta nit promet ser màgica. Aquesta nit al Paratge Font de Sis del Palomar té lloc el lliurament del XVIIè Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Aquesta nit Francesc Mompó i jo ens vestim de gala pera arreplegar el guardó per la novel·la que hem fet a quatre mans Somniant amb Aleixa.

Ací podeu trobar més informació.

L'ÀNGELUS. EL DOLOR.

El Pinar. Muro.

L'ÀNGELUS

El dolor

Mireu quant de dolor hi ha quan la llum

s'esbrina.

La primera llum als ulls,

inquieta i serena com un lliri

que travessés les fulles

com travessava els núvols,

com travessava l'aire;

la solidesa ténue del líquid

i del metall sonor;

els fragments de la pols

sota el soroll d'un èlitre em despulla;

el fervorós llinatge

de l'ocell aixecant-se de l'abisme;

l'enunciat rotund d'aquesta rosa

surant per damunt l'aigua...

Qualsevol cosa mentre siga cos,

encara que fugaç.

Fermós cos,

mola quasi planetària:

matèria voraç que, irremeiable,

es desperta a la vida!

Un dolor secular

que es remou endins de cada criatura

i els atorga l'aire tot a trossos

o aquest petri volum

de la saliva insípida:

el crim més suculent,

el d'una vida.

Joan A. Climent Fullana (Alcoi, 1957)
Del llibre LLAMPECS D'ESPURNES
(Mostra de poesia de l'Alcoià-el Comtat)

FALLERS INCÍVICS

M’agrada anar al cinema, especialment si passen una pel·lícula que em fa goig veure-la. Però no m’agrada anar-hi només amb l’objectiu de fugir de ma casa. Açò és el que ens va passar dissabte a la nit. Per enèsima vegada el casal faller que tenim baix de casa tancava el carrer per sopar al carrer i muntar una macrodiscoteca fins a altes hores de la matinada.
Escollírem d’entre totes les possibilitats El retrat de Dorian Gray –fluixa, plena de tòpics i amb poca profunditat psicològica del personatge– a la sessió de les 23.00h. A la 01.00 eixírem de la sala, cansats, però disposats a cremar un poc més de temps perquè la malícia no ens cresquera quan arribàrem a casa. Total ens férem, sense massa ganes, un gelat i allargassàrem la conversa en un banquet solitari tot el que poguérem. Cap a les dues estàvem a casa. I els fallers perculers també.
I jo em pregunte, és necessari molestar més de 500 veïns perquè una vintena de persones -no hi havien moltes més- facen veure que es diverteixen. A mi em van semblar patètics. Per favor mireu aquest vídeo i a veure què em dieu. El vaig prendre des de casa perquè escolteu el soroll que ens arriba al veïnat cada cop que els socis d’aquesta falla decideixen tallar el carrer i muntar-se la festa. I dissabte que ve altre cop. Motiu? No en necessiten.
Per què l’Ajuntament permet açò? Que no hi ha suficient amb els dies de Falles que inexplicablement comencen per a ells quasi dues setmanes abans? Algú pot explicar-me per què es permet aquest incivisme que ens obliga a fugir de les nostres vivendes per no cometre alguna bogeria o no ser víctimes d'un atac d'ansietat?
En fi, ací va el vídeo. S'admeten opinions.

Presentació "Espiga" de Berna Blanch a Albal

Divendres passat tancàvem la temporada d’actes literaris previstos per a aquest curs 2009-10. Fou a Albal, on tingué lloc la presentació de l’últim llibre del poeta catarrogí Berna Blanch: Espiga (Ed. Meteora) amb què guanyà el Premi de Poesia Juan Perucho Vila d’Ascó 2009.

La poetessa Mari Carme Arnau fou qui presentà l’autor a tots els presents a la Biblioteca de la localitat. Destacà la labor exquisida i minuciosa amb que Berna Blanch basteix els seus poemes; sempre buscant la paraula exacta i el lloc únic que pot ocupar en el vers.
Berna Blanch ens desvetllà on han nascut els poemes que conformen Espiga –al Parc de les Barraques i les Marjals, al bosc de Casarejos, als camps de blat d’Albendea, a les platges de Cap Blanc a Cullera...–, o almenys on se li han presentat les imatges que li serviren de magma per esculpir el poema. També ens llegí un d’ells, que així comença:

Sóc la intemporal geografia d’un cant
que s’acobla a les ànimes,
les pren i les ompli
i sembra la sement
fèrtil de l’eternitat,
el desfici de la flor que s’obri
nova al dia
amb memòries d’aigua.

Després foren els components del grup Argila de l’aire i també poetes Mari Carmen Sáez i J. Antonio Mateu, qui ens regalaren un recital amb poemes d’Espiga acompanyats de música.

L'ÀNGELUS. EL PLAER.

Parc de La Glorieta, Alcoi.

L'ÀNGELUS

El plaer

Ja rompen els primers gestos del verd

encara sòlid entre la tremor

de la terra i de l’aire irrespirable.

Mireu a l’orient, mireu tots com

una sendera de corsers blanquins

es deslliga de l’oceà i aixeca

darrere del seu trot una polseguera

de colors, encara sense cap forma.

Una assutzena sepultada sota

la fortalesa de la pols

mostra un pedaç de seda

com si fos un salut

i una lluentor, quasi veu, es commou

dins l’aigua acaronada

per nenúfars i per vidres silvestres.

Quan esquerpes les urpes

i encara no són nues.

Hieràtiques com una mirada

ferida, somnolentes ungles fetes

de metall assassí,

d’odi guarnides i netes de sang.

I quan gèlids es fonen els esmalts,

com cruixen quan rememoren la presa,

aquella que es despertarà a la mort

quan siga entre els seus llavis.

Aleshores els ulls, com si cristalls,

Descorren amb sigil

Una fumera incerta de cel gris

Per on ja s’escapola,

frèvol, el cim d’una serra.

també els ulls, com si llavis,

respiren el primer albir o toc

de silueta de l’obscur sorgida

perquè només una amplíssima pell

eriçada de verds i d’ocres bregue

i així l’urpa o l’ullal

salvatgement prevalguin

sobre l'urpa o l'ullal.

Joan A. Climent Fullana (Alcoi, 1957)

Del llibre LLAMPECS D'ESPURNES

(Mostra de poesia de l'Alcoià-el Comtat)

CARLES CORTÉS PRESENTA SARA LA DONA SENSE ATRIBUTS

Ahir, 15 d’abril a La Casa del Llibre de València tingué lloc la presentació l’última novel·la de Carles Cortés: Sara la dona sense atributs (ed. Bromera), premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida 2009. Fa només dues setmanes que la novel·la és a les llibreries i ja ha estat presentada a Alacant, Ontinyent, Elx i, ahir mateix, a València. Avui Sara i Carles seran a Barcelona (a La Casa del Llibre, Passeig de Gràcia, 2) on hi intervindrà l’escriptora Isabel-Clara Simó.

Josep Lluís Peris, crític d’art i professor, ens parlà del seu amic Carles, com el conegué i com era capaç d'encisar els joves amb l'explicació dels verbs. També ens explicà coses de la novel·la, sense desvelar-nos la història de Sara. Ens confessà que de les quatre novel·les de Carles –Veu de dona, Marta dibuixa ponts, Els silencis de Maria i Sara la dona sense atributs– aquesta última és la que més li ha agradat, i no només per la forta component eròtica que té.

L’actriu valenciana Rosana Pastor, ens llegí –interpretà– les primeres pàgines del llibre. (Per a mi la Sara de Carles ja sempre parlarà amb el to i la melodia de Rosana Pastor). En una frase sintetitzà el personatge de Sara: una dona que se sent sola i prova de trobar-se en el lloc equivocat.

Arribà el torn de Carles Cortés (Alcoi, 1968), doctor en Filologia Catalana i professor titular de literatura catalana contemporània a la Universitat d'Alacant. Ens féu un recorregut per totes les dones que ha inventat –Eva, Marta, Maria i, ara, Sara– centrant-se en la personalitat d'aquesta última. Una dona que als 50 anys decideix canviar de vida per buscar-li un sentit. La primera decisió important que pren serà abandonar el treball d’intèrpret que tant l’ha absorbida durant els últims 25 anys. La segona, obeir els impulsos i els desitjos del seu cos. Coneixerà Gabriel (Ismael), un xic de 25 anys, que es prostitueix per pagar-se els estudis. Gabriel, jove, ben trempat, de somriure clar, sincer, amb aquell clotet al bell mig de la barbeta –com el Frédéric, pensarà Sara. Des d’aquell primer encontre s’iniciarà una relació compulsiva i absorbent.

Una novel·la sobre la solitud, la recerca d’un mateix, el sentit de la vida. Carregada d’una bona dosi d’erotisme. També provocadora.

Com sempre, l'acte es tancà amb una copeta de cava i la signatura d'exemplars per part de l'autor.

Web de l'autor: http://www.carlescortes.cat/

Web de Bromera: http://www.bromera.com/

Blog de Bromera: http://bromeradelletres.blogspot.com/

L'ÀNGELUS. PRELUDI.

Parc de La Glorieta, Alcoi

L’ÀNGELUS

(Preludi)

Lentament desplegava el nunci alat

la blancor de ses plomes jovenívoles.

Desaviava el somni,

com els parpalls d’un déu

que ja ignorés la mort.

Aixecava l’au, de les seues cendres,

la brisa contra els murs.

Ataüllava els carrers,

els esquinços d’argila.

Escampava la seua veu de cigne,

de seguida invocant,

marmolejant la vida a les criatures

Joan A. Climent Fullana (Alcoi, 1957)

Del llibre LLAMPECS D’ESPURNES

(Mostra de poesia de l’Alcoià-Comtat)

Presentació disc Miquel Gil and Manel Camp Trio + David Pastor

Ja vaig anunciar que dimarts dia 8 era la presentació de l'edició especial del disc de Miquel Gil & Manel Camp Trio + David Pastor al Centre Octubre de València. Sembla ser que el cantant Miquel Gil, l’artista plàstic Jordi Albinyana i el mànager musical Lluís Puig parlaren de la gènesi de l’obra on les cançons de diversos autors passen per la peculiar veu de Miquel Gil, la instrumentalització de Manel Camp i de David Pastor, de l’originalitat seriegràfica del pintor Jordi Albinyana, i sense oblidar els mots de presentació del polièdric Josep Albinyana.

Bé això és el que conta Francesc Mompó en el seu blog. Jo no vaig poder arribar a temps, però avui en el blog Des de Llíria cap a Ítaca han penjat el vídeo de la presentació i he pogut escoltar tot el que xarraren. També jo en faig difusió.

Miquel Gil & Manel Camp Trio+David Pastor from Vicent Galduf on Vimeo.

Divendres 18 de juny per la nit tindrà lloc una nova presentació a Ca les senyoretes, on hi haurà música i serigrafies en directe.

Aquest és el secret...

Aquest és el secret:

Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.

No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record.

Regal-proposta per a Carme Rosanas,

del blog Col·lecció de moments.

Presentació a València edició especial disc "Miquel Gil & Manel Camp Trio + David Pastor"

Foto de Jordi Albinyana

Fa unes setmanes vaig parlar de l'edició de luxe del disc “Miquel Gil & Manel Camp Trio + David Pastor” i vaig avançar la notícia d'una presentació a València. Doncs serà demà al Centre Octubre de València (Carrer Sant Ferran, 12) a les 19.30 h.

L'acte comptarà amb la participació del músic Manel Camp, del cantant Miquel Gil i de l'autor del disseny innovador del disc, Jordi Albinyana.

Qui puga que no falte.

Ací podeu trobar més informació sobre el disc: Vilaweb, Blog de Jordi Albinyana

ES LLIUREN ELS XX PREMIS DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS

D'esquerra a dreta: Manolo Molins, Francesc Mompó, Salva Company, Anna Torcal, Mercè Climent, Ramon Guillem, Joan Pla, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Núria Cadenes, Enric Balaguer.

Divendres, 4 de juny, es lliuraren els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians durant una vetllada gastronomicoliterària a l'àgora de l'hotel Intur de Castelló.
Al voltant de les 21.00h, hi anaven acudint premiats, escriptors, editors, representats d'algunes entitats, amics i companys. Moment oportú per saludar amics, conéixer persones relacionades amb el món literari, donar -i en aquest cas, rebre també- l'enhorabona, posar per algunes fotografies i, com no, fer-ne d'altres...
Abans de començar el sopar, Ramon Guillem, vicepresident de l'AELC al País Valencià, donava oficialment la benvinguda a tots els assistents.

Envoltats de menges exquisides i una companyia molt agradable, la nit anava apropant-nos al moment dels parlaments i lliurament de guardons.
Anna Torcal, traductora i membre de l'AELC, fou l'encarregada d'establir el silenci a les taules -difícil tasca perquè hi érem més de mig centenar de persones- i de donar pas a tots els discursos.

L'acte es dividí en dos parts. En primer lloc, l'homenatge a l'escriptor Joan Pla; després, el lliurament dels premis de la Crítica.
Josep Antoni Fluixà i Vicent Usó dirigieren unes paraules laudatòries al mestre de la literatura juvenil i infantil (LIJ), qui arreplegava el guardó de mans del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Com no, també Pla ens dirigí un breu discurs. Coincidiren tots tres en la vindicació de la LIJ com a gènere de prestigi i no com la germana menor de la literatura per a adults. (Al blog de Joan Pla podeu llegir els discursos).

En acabant, arribava el moment del lliurament dels premis. Un a un, tots anàvem pujant a la tarima per rebre l'obsequi representatiu i les felicitacions d'algun membre de la junta de l'AELC. Tots tinguérem l'oportunitat de pronunciar unes línies d'agraïment.

En la modalitat d'assaig, Enric Balaguer, per l'obra La casa que vull (Ed. Arola).

En la modalitat de narrativa, el recull de contes AZ (Ed. 3i4) d'una simpàtica i emocionadíssima Núria Cadenes.

En la modalitat de poesia, Jaume Pérez Montaner pel poemari Solatge (Perifèric). En homenatge al poeta Manel Garcia Grau llegí el poema "Ritme".

En la modalitat de teatre, l'obra guardonada era Dones, dones, dones (ed. 3i4) de Manuel Molins, que posava el toc combatiu a la vetllada.
Finalment, el Premi Difusió de la Literatura, atorgat per la Junta de l'AELC del País Valencià, era per a Francesc Mompó, pel seu blog Uendos, Greixets i Maremortes, i per a Mercè Climent, pel seu blog Els primers gestos del verd...
Aprofitant el meu minutet de glòria jo vaig llegir el poema de mon pare "El plaer" -amb un nus a la gola, això sí- del qual vaig agafar el primer vers per posar títol al meu blog.
El punt i final el posava el president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells amb un discurs de cloenda.

Algunes fotos més dels guanyadors, homenatjat i membres de la junta de l'AELC i els comiats obligats donaven per acabada una nit màgica, plena d'emoció i de lletres.

He preparat un àlbum de moments per a l'ocasió...

Presentació "Correspondència de guerra" i "Si em parles del desig", de Manel Alonso i Català

Ahir a les 19.30h a la Casa de la Cultura de Puçol tingué lloc la presentació dels últims llibres de poesia de Manel Alonso i Català.

• Correspondència de guerra (Ed. Aguaclara), Premi de poesia “Paco Mollà”, 2008.
• Si em parles del desig (Onada Edicions), Premi de poesia Antoni Matutano 2010.

L'atzar ha volgut que els dos llibres sortiren al mercat amb un marge de diferència de pocs mesos. Dos llibres molt diferents, però a la vegada complementaris. Dues maneres de combatre: la batalla contra una societat moltes vegades injusta i la batalla carnal del cos a cos. El compromís i l’erotisme. Dues vessants transcendentals per a l’home (i la dona, és clar).

L’acte fou presentat amb art i simpatia per Xavier Alcàsser del Col·lectiu Andana i contà amb parlaments de Juan Antonio Millón (poeta, crític i president del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre) i Enric Esteve (cantant i actor) envers l’autor, la seva faceta d'escriptor i d'agitador cultural i, per descomptat, dels seus dos últims poemaris. Poguérem gaudir dels vídeos “promocionals” dels poemes "Fràgil" i "Dòcil" de Si em parles del desig i "S’estén el temps sobre les llambordes" de Correspondència de guerra. Un goig per als sentits. Música, fotografies i poesia, exquisidament trenades per Ximo Gimeno. També podeu visitar-los ací.

Un acte amb un format innovador, on l’autor ha volgut que els poemes en foren els protagonistes i no ell mateix. I com es fa això? Fent partícips als assistents. Al voltant d’una vintena de persones (amics, familiars, companys i d’altres escriptors) posaren veu als seus versos. Però també melodia. Carles Pastor, que actualment està preparant un disc de poetes valencians, ens esborronà cantant Dona, el galant i afable cavaller que estimes; un poema que ens parla de les dones maltractades.

El punt i final el posava Xavier Alcàsser i les signatures d’exemplars per part de Manel Alonso. Alguns allargassàrem un poc més l’esdeveniment i ens quedàrem a sopar amb l’escriptor i la seua família.

Només em queda afegir que “xapó” a l’organització d’aquesta presentació, feia temps que no veia tanta gent en un acte literari; i sobretot l'enhorabona a Manel Alonso per aquestes dos joies, que han deixat de ser teves solament, perquè els amants de la poesia -que hi farem!- les necessitem per nodrir-nos de bellesa.

Un fil d'imatges i lletres

Només desitge que el nostre rellotge marque sempre l'hora exacta i que els gira-sols mai no es tornen del color de la nit.

Proposta per al blog El fil de la paraula.