Ahir es presentava a la Casa del Libro de València Abisme i ocell, darrer llibre del poeta catarrogí Ramon Guillem, amb el qual obtingué el Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2009.Abisme i ocell, podríem dir, és un díptic poètic, on les dues parts que el conformen s'enfronten i es complementen a la vegada. Com si a la meitat del llibre trobàrem un espill còncau, i vérem la nostra mateixa imatge però invertida. El poeta en la primera part ens deixa indefensos a la vora d'un Abisme i el vertigen i l'angoixa s'apodera de nosaltres. Por, incertesa, obscuritat, mort... Tanmateix, ens dóna l'opció de ser ocell i sobrevolar l'abisme; i malgrat la fosca -la més cruel de totes les veritats-, gaudir de la bellesa. Mort i vida. Eros i Tànatos. Les dues cares de la mateixa moneda.
Marc Granell fou l'encarregat de presentar l'acte. Iniciava el seu parlament justament dient que Ramon Guillem no necessitava presentació, perquè ja ocupa un esglaó ben alt en la poesia catalana actual. Es referí a Abisme i ocell com un dels millors llibres del poeta -sinó el millor, ens parlà de l'estructura externa del llibre i d'aquelles composicions que més li havien agradat. Amb només un petit esquema esbossat en una quartilla enllestí un gran discurs sobre els dos protagonistes: el poeta i la seua obra.
Ramon Guillem, poc parlà de l'obra, segons ell, ja estava tot dit. Tanmateix ens recità algun dels poemes. Bastants, realment. Mentida, Una bicicleta blava, El poeta, 1936, Dona, La brasa en la pell, Llibre vermell, La gramàtica i l'atzar, Com l'Angèlica i La butaca de l'avi. (Segurament em deixe algun, ho escric des del record, no acostume a prendre notes).
Majestuós estigué en tot moment des de la seua trona de gran poeta. El recital acabà amb el poema més llarg de tot el llibre, El poeta, dedicat a Manel Garcia i Grau. Mentre el llegia, a la sala només silenci i record i un dolor que s'enganxava a la gola.
Una copeta de cava posava el punt i final -per a alguns punt i seguit- a la vetllada poètica. Com no, Ramon Guillem, signà exemplars del llibre.
Adjunte un vídeo on Ramon Guillem llig el poema Una bicicleta blava.
3 comentaris:
Sembla interessant!!
a Mollet el meu poble també es fan presentacions així a una llibreria que és diu l'Illa.
Sembla que tenim coses en comú!!!
petonet
Una presentació rodona i ens haurem de llegir aquest poeta! gràcies per un post tant interessant!
Bargalloneta:
La veritat aquest és un lloc on es fan bastants presentacions. És interessant tenir un punt de trobada amb escriptors i embeure's de tantíssima bellesa.
Elvira:
Et recomane moltíssim aquest gran poeta. Qualsevol dels seus llibres. Però si pots aconseguir "A foc lent" gaudiràs moltíssim. Una novel·la eròtica, en el més ampli sentit de la paraula.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada