divendres, 21 de maig de 2010

Jam session poètica al Centre Octubre de València


Ahir, 20 de maig, emmarcat en l’àmbit Espai Illes Balears, tingué lloc un recital poètic a sis veus en un ambient relaxat i distés. Jam session, es veu que s’anomenen aquest tipus d’actes, on improvisació i naturalitat dominen l'actuació col·lectiva. Poetes i públic compartírem durant poc més d’una hora l’espai de la cafeteria del Centre Octubre de València per llegir i escoltar poesia.

Per uns instants la mar deixava de separar-nos, als valencians i als illencs. I la nostra llengua corria joguinaire pels versos, fent cabrioles i volantins. Poesia escrita per ser llegida amb cançoneta. Sí, perquè la nostra llengua sembla feta de música. Vocals que s’allarguen fins quedar-se sostingudes en el discurs, consonants que vibren i s’escolten com una carícia, oracions que pugen lentament per a després abaixar de manera vertiginosa... I a cada raconet la melodia és diferent, però meravellosa i única.
Ahir la poesia tenia sabor de Gandia -Maria Josep Escrivà-, de Pego -Isabel Garcia Canet- de Catarroja -Ramon Guillem-, d’Eivissa -Manel Marí-, de Palma -Joan Alfons Marí- i de Manacor -Josep Lluís Aguiló-.

I com la música no es pot explicar, dons la farem sonar:












(La càmera de fotos no donava per a més vídeos i de Ramon Guillem he adjuntat un vídeo de la presentació de dimarts on llig el poema Llibre vermell que també recità ahir).

Un suculent i deliciós sopar de germanos al Restaurant La Carme posava la cirereta a una vesprada-nit tan meravellosa, tan... JAM SESSION.

5 comentaris:

maria ha dit...

què bonica t'ha quedat la crònica! I quanta enveja ens dones!! M'ha encantat allò de "la nostra llengua sembla feta de música"

Un abraç!

Mercè ha dit...

Gràcies, Maria.
Espere que hages gaudit amb aquests versos.
Molts petonets.

Estonetes ha dit...

Molt interessant!, i com sempre m´ho he perdut. :(

Anònim ha dit...

Hola Mercè, moltes gràcies a Francesc i tu per la crònica i les fotografies. Ho he enllaçat des del facebook.

Sou un luxe.

Josep Lluís Aguiló

Anònim ha dit...

Per a Josep Lluís Aguiló, d'una lectora anònima: m'ha agradat molt el teu llibre, Llunari, crec que és un dels millors que he llegit en català (no traduït) des de fa temps.
Amb afecte,

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...