PERES AL ROURE A CA LES SENYORETES

Cap a les cinc i mitja arribàrem dissabte, dia 15 de maig, a Ca les senyoretes. Ja feia algun temps que no havíem anat i ja ho trobàvem a faltar. Al casalot otosià ja hi eren Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Eusebi Morales i Anna Eloïna Alfonso. Com tots els qui anem per primera vegada estaven corpresos per les vistes del Benicadell, les meravelles que amaga aquest lloc màgic i les atencions d’uns esplèndids amfitrions, Joan Olivares i la seva dona.

Després del repartiment d’habitacions i d’algunes històries dels antics habitants d’aquesta casa reconvertida en hotel-restaurant –en aquesta ocasió dormiríem en la Teresa- ens férem un petit àpat de benvinguda a la sala dels grans esdeveniments acompanyat de cava Ponsalet.

Vora les set començà la ruta dels rellotges de sol. Nosaltres ja l’hem feta aquesta visita, però escoltar Joan Olivares sempre és un goig, així és que acompanyàrem els nouvinguts. El rellotge del Polifem, el de fang, el de lluna, els dels pimentons, el de la bicicleta... tots anaven apropant-nos a la nit i, per tant, a l’hora de sopar.

A les deu ja estàvem entaulats al menjador i ben acompanyats d’amics, de bones menges, de converses i de bon humor.

A mitjanit, a la sala dels Emmascarats, començava l’acte que ens reunia a tots allí: el recital poètic Peres al roure. Francesc Mompó presentà de manera molt personal i improvisada els dos poetes protagonistes: Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles.

Les lectures de Jaume i Isabel se succeïren durant un poc més d’una hora. Recitaren poemes dels seus últims llibres, Solatge i Llibre dels adéus, però també poemes de Cummings i A. Sextons traduïts per ells i d'anteriors llibres, L'espiral en el cas de Robles i Adveniment de l'odi, L'heura del desig, Fronteres, Màscares i L'oblit, en el cas de Pérez Montaner. A una veu i també a dos. Grans els dos, i tanmateix, molt propers al públic. Anna Eloïna, Eusebi, Francesc i jo tinguérem l’honor de llegir alguns versos d’ells.

El cantant Carles Pastor intervingué a mitjan recital per posar veu i música al poema Que sempre torna de Jaume Pérez Montaner.

Per acabar encara ens regalaren alguns poemes inèdits i signaren alguns exemplars dels seus llibres. Encara que semble increïble, aquesta era la segona vegada que Jaume i Isabel llegien poemes junts.

Adjunte un vídeo dels dos poetes llegint a dos veus Follies del Llibre dels Adéus perquè el gaudiu.