Font: Vilaweb
Avui va de música i de pintura. Així, tot enllaçat. Parle de l’edició de luxe del disc “Miquel Gil & Manel Camp Trio + David Pastor”, una edició limitada dissenyada pel pintor Jordi Albinyana (ja ho féu amb el disc de Botifarra, Te'n cantaré més de mil). Només 500 exemplars. Numerats i signats, un per un, pels artistes. La joieta en qüestió és un estoig serigrafiat i muntat a mà que, en obrir-lo, ens ofereix més d'una perla: el disc vestit de serigrafia, el llibret amb les lletres de les cançons i unes suggeridores il·lustracions, un punt de llibre i dues serigrafies signades pel pintor. I una declaració d’intencions:
“Aquesta edició especial és el resultat d’un desfici d’artistes que es van trobar quatre carrers més amunt del despús-ahir, en una casa que fa cantó amb la música i que té un desllunat on hi viuen, invariablement, personatges de cartó serigrafiats a mà. Quan s’acaben, palmes.”
Només he escoltat algunes cançons, i un poc d’arrapa i fuig, al taller de Jordi Albinyana. Encara no tinc el disc. Des del record m’arriba una melodia com de vellut, que desprén una sensualitat que t’acarona i t’enxampa, entre el jazz i el blues. El repertori està format a partir d’estàndards de Serrat, Bob Dylan, Cole Porter, Sting, Paolo Conte, Leonard Cohen i d’altres (açò ho he buscat, la memòria no em dóna per a tant).
Ja han fet una primera presentació a Barcelona, fou el 4 d’aquest mes, i ja es parla d’una altra a València (encara no està confirmat). Jo ja tinc emparaulat un parell de discos i la presentació no me la perdré. Escolteu-lo, paga la pena:
2 comentaris:
I tant que paga la pena...
:)
En juny presentem a València, però encara no tenim dia concret. Ixe dia farem anjuntà!
Publica un comentari a l'entrada