Ahir, 20 de maig, emmarcat en l’àmbit Espai Illes Balears, tingué lloc un recital poètic a sis veus en un ambient relaxat i distés. Jam session, es veu que s’anomenen aquest tipus d’actes, on improvisació i naturalitat dominen l'actuació col·lectiva. Poetes i públic compartírem durant poc més d’una hora l’espai de la cafeteria del Centre Octubre de València per llegir i escoltar poesia.
Per uns instants la mar deixava de separar-nos, als valencians i als illencs. I la nostra llengua corria joguinaire pels versos, fent cabrioles i volantins. Poesia escrita per ser llegida amb cançoneta. Sí, perquè la nostra llengua sembla feta de música. Vocals que s’allarguen fins quedar-se sostingudes en el discurs, consonants que vibren i s’escolten com una carícia, oracions que pugen lentament per a després abaixar de manera vertiginosa... I a cada raconet la melodia és diferent, però meravellosa i única.
Ahir la poesia tenia sabor de Gandia -Maria Josep Escrivà-, de Pego -Isabel Garcia Canet- de Catarroja -Ramon Guillem-, d’Eivissa -Manel Marí-, de Palma -Joan Alfons Marí- i de Manacor -Josep Lluís Aguiló-.
Per uns instants la mar deixava de separar-nos, als valencians i als illencs. I la nostra llengua corria joguinaire pels versos, fent cabrioles i volantins. Poesia escrita per ser llegida amb cançoneta. Sí, perquè la nostra llengua sembla feta de música. Vocals que s’allarguen fins quedar-se sostingudes en el discurs, consonants que vibren i s’escolten com una carícia, oracions que pugen lentament per a després abaixar de manera vertiginosa... I a cada raconet la melodia és diferent, però meravellosa i única.
Ahir la poesia tenia sabor de Gandia -Maria Josep Escrivà-, de Pego -Isabel Garcia Canet- de Catarroja -Ramon Guillem-, d’Eivissa -Manel Marí-, de Palma -Joan Alfons Marí- i de Manacor -Josep Lluís Aguiló-.
I com la música no es pot explicar, dons la farem sonar:
(La càmera de fotos no donava per a més vídeos i de Ramon Guillem he adjuntat un vídeo de la presentació de dimarts on llig el poema Llibre vermell que també recità ahir).
Un suculent i deliciós sopar de germanos al Restaurant La Carme posava la cirereta a una vesprada-nit tan meravellosa, tan... JAM SESSION.
5 comentaris:
què bonica t'ha quedat la crònica! I quanta enveja ens dones!! M'ha encantat allò de "la nostra llengua sembla feta de música"
Un abraç!
Gràcies, Maria.
Espere que hages gaudit amb aquests versos.
Molts petonets.
Molt interessant!, i com sempre m´ho he perdut. :(
Hola Mercè, moltes gràcies a Francesc i tu per la crònica i les fotografies. Ho he enllaçat des del facebook.
Sou un luxe.
Josep Lluís Aguiló
Per a Josep Lluís Aguiló, d'una lectora anònima: m'ha agradat molt el teu llibre, Llunari, crec que és un dels millors que he llegit en català (no traduït) des de fa temps.
Amb afecte,
Publica un comentari a l'entrada