L'amic Pep Albinyana ens ha dedicat -ex aequo- unes paraules en el seu blog (Gàlim) pel premi acabat d'estrenar i la cançó Els poetes de Léo Ferré. També l'exquisida ironia que ens demostra que triem bé els amics. Moltes gràcies.
"Xe, tu! És que és casar-se i ja tenen fins i tot els premis a mitges. No vull dir un per als dos, sinó que els han donat el mateix premi però a cadascun dels dos. Els de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (amb perdó) convoquen els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians i va i donen ex aequo el de la Difusió de la Literatura a Mercé i a Francesc pels seus blocs. Enhorabona i enhorabona. Dissabte ho banyarem això ben banyat. I també amb el Jaume Pérez Muntaner, guanyador d'un altre dels premis. No sé si tindré temps de guanyar-ne cap d'ací al dissabte, per no sentir-me desplaçat entre tant de poeta prestigiat..."
Com que el Premi és a la Difusió, avui és obligat fer difusió de la difusió que han tingut els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians al món aquest virtual. N'han parlat:
- El diari digital L'informatiu (entrevista amb el seu col·laborador, Francesc Mompó)
- La plataforma Vilaweb, en l'edició local d'Ontinyent.
- El diari digital Levante.
- El diari digital El Punt.
- I és clar, el blog de Gàlim.
12 comentaris:
Felicitats per la mitja part que et toca. Per sort, tot queda a casa.
No defalliu que cal gent que traci ponts de diàleg com feu vosaltres!
un magnífic tàndem :) així no es poden perdre els ànims. Moltes felicitats! :)
L'enhorabona a tots dos, Mercè!!!
Enhorabona wenda, no estaràs lacea no...
Moltes felcitats! Feu bona parella ;-)
Enhorabones i felicitats compartides per a tu i el teu marit!!!
Endavant, ja està fet el més difícil.
Moltes gràcies a tots. M'ha agradat això del tàndem...
Una abraçada.
Enhorabona, Mercè, amb una miqueta de retard. La veritat és que funcione amb gasoil agrícola rebaixat i m'assabente de les coses, gairebé, a la huitava. Però, més val tard que no mai, no?
Moltíssimes felicitats!!!!!!!!!!!!
Felicitats!!!!. Enhorabona a tots dos
una abraçada ben forta
Moltíssimes felicitats, no hi puguí estar amb vosaltres com ja sabeu, però si que estaveu al meu cor. La telefonada a l'endemà meravellosa. Un beset i una abraçada, és clar el beset a Paco i l'abraçada a Mercè.
Publica un comentari a l'entrada