Recorde quan féiem una jugada dolenta de cartes o de dòmino i el meu iaio ens bonegava amb una expressió molt peculiar: Sembla que esteu jugant als patacots!
Però, què és això dels patacots (o com en altres moltes zones diuen patacons)?
Al diccionari un patacó es defeneix com a moneda d’una unça retallada; també com a conjunt de dos bocins de cartolina de carta de joc, doblegats encaixats dins l’altre, que serveix als infants per a certs jocs. Una de les modalitats es posar en terra un patacó –la “peça” que s’anomena– i anar tirant per torns els patacots des d’una certa distància intentant tocar la peça i fer-la firar, en aquest cas es guanyen tots els patacots de la parada, fora la peça que sempre és del seu propietari. (S’entén per tant que són com una mena de moneda que es pot guanyar, col·leccionar o bescanviar). Aquell joc seria l’originen dels tazos actuals, fitxes redones i de plàstic que es troben a les bosses dels snacks.
Però, què és això dels patacots (o com en altres moltes zones diuen patacons)?
Al diccionari un patacó es defeneix com a moneda d’una unça retallada; també com a conjunt de dos bocins de cartolina de carta de joc, doblegats encaixats dins l’altre, que serveix als infants per a certs jocs. Una de les modalitats es posar en terra un patacó –la “peça” que s’anomena– i anar tirant per torns els patacots des d’una certa distància intentant tocar la peça i fer-la firar, en aquest cas es guanyen tots els patacots de la parada, fora la peça que sempre és del seu propietari. (S’entén per tant que són com una mena de moneda que es pot guanyar, col·leccionar o bescanviar). Aquell joc seria l’originen dels tazos actuals, fitxes redones i de plàstic que es troben a les bosses dels snacks.
El nom del joc té l’origen en la paraula patac, onomatopeia del soroll sec d’un cop o d’una cosa que es trenca violentament i que després passà a designar un cop fort; el necessari per fer girar els trossets de cartó elaborats amb cartes. (Com ja hem anat veient, també anomenats peces, patacs, patacons o patacots).
Però els patacots amb què jugava mon pare eren d’una altra mena. Els feien amb els talons de les sabates velles i gastades. Clar, imagine jo que guanyar un d’aquests patacots tindria més valor que els fets amb cartró, ja que en aquella època de fam i de misèries no es llençarien les sabates al fem així com així.
Així, doncs, ja en sabeu una altra, d’expressions.
15 comentaris:
Doncs moltes gràcies per l'apunt, perquè m'acabes d'aclarir l'orígen de l'expressió "jugar-se els patacs" que utilitzem ací, a Benaguasil per referir-nos a assumir un risc. Fins i tot quan ú mor com a consequència d'alguna acció o malaltia diem que "s'ha jugat els patacs".
El que encara és un misteri és per què dime també "patac" a la corfa de la taronja. Potser ací feine servir la corfa per patacons per als jocs.
Salut i gràcies.
quan jo era petita els patacons encara es jugaven en carrer apacible i petit del barri del raval de Barcelona...i eren mitges soles de goma a les que els nenes afegien xinxetes per sota per a que llisquessin més....ai l'infantesa!!!
A la Fatarella, al llarg de la dura postguerra, es jugava a patacons amb les restes de les baralles de cartes.
Mai no ho havia escoltat. Ni l'expressió ni el joc.
Crec recordar escoltar per casa "fotre's un patacot".
Quan de xicotets jugàvem amb mitges cartes a jocs semblants li déiem jugar a bufos.
Jo no ho havia escoltat mai!!!!! coses del idioma!!!
Molt bon apunt! Mai no deixes de sentir i aprendre coses noves... ;)
Aquesta entrada m'ha fet recordar el meu avi i els seus jocs de cartes estusiasmats!!!
Doncs mira, jo aquesta paraula de 'patacó' l'havia sentit en un context molt diferent, però durant una temporada la vaig sentir sovint. Aparentment, no tenia res a veure amb això que expliques, però ves a saber...
Jo habia sentit la paraula, pero no se aa que es referia.
Ostres! Jajajajaja! No recordava el joc aquest! Bona!
Jo sí que l'havia sentit, de fet crec que fins i tot n'he jugat o he vist jugar... però sempre està bé recordar jocs tradicionals per a que no es perdin!!! ;)
Jo com l'Òscar , tampoc l'havia sentt mai aquesta paraula... va bé que de tant en tant ens ampliis el vocabulari,
petó
Un escrit super interessant! Avui he après una cosa nova. És ben bé que a vegades ens sembla que s'inventen coses que ja fa anys que existien. I segur que amb soles o amb cartró s'ho passaven molt bé.
Per aquí a l'urgell en diem patacons, a barcelona, no ho havia escoltat mai.
Amb el meu germà de petits ho feiem amb cartes i amb cromos repetits.
;)
Jo el joc si que l'havia s entit explicar, tot i que jo no hi he jugat mai. Però l'expressió del teu avi per dir q ue era una mala jugada ... aquest a sí que no la coneixia. Gràcies, m'agrada recollir paraules i expressions noves.
Publica un comentari a l'entrada