dimarts, 26 de gener de 2010

Coses de nens: amanida de... què???

És el que passa quan tens un blog... Quan et topetes amb una situació interessant, divertida, suggerent... i et toca traure la llibreteta i el bolígraf de la bossa per prendre notes. Avui he rescatat una història de nens, curta, però molt dolceta i que, a més a més, fa riure molt; que serveix per engrandir el meu apartat "Coses de nens".

Estàvem en un restaurant, concretament un self service, i a la taula del costat seien un matrimoni amb una xiqueta d'uns quatre anyets. En això que el pare s'alça per triar el primer plat. Després de pegar voltes i més voltes a la roda dels àpats, torna amb el plat ple a vessar, amb quatre o cinc menjars diferents, disposats a manera de tetris. (No ve al cas, però una bona manera de NO tirar tant de menjar en aquests establiments per la gola d'alguns comensals podria ser que allò que quadara al plat es cobrara al pes). Bé, continuant amb la història, en un dels racons hi havia una muntanyeta d'amanida tropical, i la xiqueta es quada mirant-se-la amb cara de sorpresa primer i després d'espant, de fàstic, de pena, de ràbia... tot a la vegada, i li pregunta a son pare tot indignada:
-Papààààààà! Què és això que es pareix a Nemo?????
Quan vaig veure que l'amanida tenia palets de surimi no podia parar de riure.

I qui no recorda aquell peix pallasso, taronja amb ratlles blanques (o era al revés), que tenia una aleta més menuda que l'altra? Jo ara, cada vegada que menge palets d'aquestos, em ve al cap l'anècdota que us acabe de contar.

12 comentaris:

Josep (Benaguasil) ha dit...

És la lògica sempre ingènua i innocent dels nens. Ho sé per experiència. Tinc una nena d'eixa edat i em fa uns raonaments molt divertits. Però compte! Si el pare no li explicà bé què era aquella amanida, o si no la convencé, sempre se'n recordarà, encara que passen setmanes i mesos.

Clidice ha dit...

vaja! un pare caníbal ;) molt bona l'anècdota :)

garbi24 ha dit...

Pobre nena, quina pena va passar pensant que es menjaven en nemo

Striper ha dit...

El nens tenen unes molñt bones a vegades son genials.

Carme ha dit...

Quina gràcia que m'ha fet! Justament avui que he vist un bocinet de Nemo amb el meu nét!

sargantana ha dit...

mainada!!
jajajja

XeXu ha dit...

Home, la foto sí que sembla una amanida de Nemo, però espero no pensar-hi cada cop que posi surimi a algun plat...

Alepsi ha dit...

Jajajajaja! Ostres... pobra xiqueta... aquesta és carn de psicòleg de per vida! xDDDD

- assumpta - ha dit...

Hahaha!
L'ensurt que s'haurà endut la criatura, no m'estranya pas la cara que haurà posat, pobretaaa!
Bona anècdota i no m'estranya gens que no poguèssis parar de riure.
;)

Bargalloneta ha dit...

jajajjajaja
molt bona!!
pobre criatura, jo tampoc m'atreviria a menjar-me l'amanida!

Thera ha dit...

De fet en tenen cada una!!! I pobret Nemo...

Mercè ha dit...

Gràcies per dir la vostra.
Un sarnatxo de petons per repartir.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...