Regal de noces que ens ha fet la CARME

Juguem a ser sincers. Ja fa temps que em moria per tenir un dibuixet d'aquestos tan personals que fa la Carme Rosanas, del blog Colecció de moments. Tenia una miqueta d'enveja sana de veure que molts blogs estaven exquisidament decorats amb belles imatges de la Carme, i jo em preguntava què hauria de fer per tenir-ne un. I despús-ahir vaig tenir el gran honor de rebre aquest preciós ram de flors, ple de llum i de color. Com ja li he dit a ella, aquest no el pense llençar dissabte, el guardaré ací, a ca meva.

I per què? Doncs perquè dissabte em case, i em case de debò, res d'estranyes OPES ni de matrimonis virtuals. I amb qui? Molts ja ho sabeu, i per als qui no diré que el nuvi és Francesc Mompó, del blog Uendos, Greixets i Maremortes. Per a ell també hi ha regalet, un clavell roig que ja decora la solapa del seu blog.

Ma que estem contents, Carme, amb els teus dibuixets!

Però Carme també ens ha regalat un poema de Miquel Martí i Pol, que 30 anys enrere escrigué amb motiu del casament de sa germana (la de Carme). De bell nou, moltes mercès!

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.

Serem allò que vulguem ser.

Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.