Per ser cantada en la meva nit
Perdut en l'aigua
callada del meu somni.
Jo sol, i l'ombra
dels xiprers, que m'espera
mirall endins de l'aigua
del meu somni.
Pedra, vent: em podríeu
allunyar del continu
pas de cristall, de l'aigua
del meu somni?
Enllà d'una profunda
nit sense veus, em nego
en el dolor de l'aigua
del meu somni.
Salvador Espriu
(10 de juliol de 1913 - 22 de febrer de 1985)
6 comentaris:
eL RECORD D'UN GENI
Pel seu somni!!!
Gràcies, Mercè!
Sols moren els oblidats
Impossible no cantar amb Raimon en llegir el poema.
Un bon homenatge. No sé si en el seu somni estava previst el record i l'afecte de la gent. Gràcies! :)
no li negarem pas el dolor de l'aigua del seu somni! bon record del poeta!
Que bé, Mercè, ni els preparatius de les teves noces t'han privat de sumar-te a l'homenatge!
Gràcies per participar!
Publica un comentari a l'entrada