Valencià-català

L'altre dia fent-nos un barrejat (d'orxata i granissat de llima) ma mare ens va treure a taula un paquetet de neules per acompanyar -ai! mai no deixaran de cuidar-nos- concretament les de la caixa. Bé, el desfici per la llengua féu que encetàrem una conversa sobre el mot neula i la seva equivalència en castellà (barquillos, obleas...). Però quina fou la nostra sorpresa en veure a la part de darrere del paquet la llista d'ingredients en dos idiomes tan dispars com són el català i el valencià (2a i 3a línia). La curiositat ja ens havia picat -com al gat- i paraula per paraula analitzàrem les diferències que l'empresa havia trobat entre ambdues llengües. Quasi havíem arribat al final sense obtenir cap divergència, però ves per on en l'última paraula hi havia la solució al dilema: la diferència rau en la sufixació d'un substantiu.
En català -segons ells- diuen llimona i en valencià llimó.

Encara com i l'empresa DICAR no havia fet una despesa inútil amb el traductor i amb una etiqueta més gran per incloure els dos idiomes. Però ara a mi em surgeix un dubte: com és diu la llengua que jo parle i que utilitza per fer aquestes neules la llima? Aprofitant l'avinentesa m'oferisc a fer de traductora de valencià-català (o viceversa) per a aquesta empresa -o qualsevol altra tan preocupada per informar en totes les llengües de la Península- ja que fa poc vaig adquirir una bona fotocopiadora.