divendres, 28 d’agost de 2009

Dignitat

On habita el desassossec,
Àgueda Climent.
Dignitat

Potser siga una pobra dona,
que ho ignorés tot,
una burla que tots fan seva,
una dona qualsevol que s’arrossega
pels carrers fins perdre l’alè.

Sóc una captaire que es mor
per una trista almoina de dolçor.
Ho he perdut tot i no tinc ningú,
no tinc res a la memòria,
ni tan sols el so amable del meu nom.

Ja, definitivament, no sóc ningú.
Però, malgrat tot, mai he de perdre
la meva dignitat que em diu que sóc humana,
capaç de sentir i d’estimar.
Fa uns dies vaig trobar aquest poema entre els apunts de 4t d'ESO. Recorde que era per a un treball d'informàtica, -pot semblar estrany-. Havia de fer un escrit sobre el valor de la dignitat fent ús del programa Word. Els versos causaren tan bona impressió al professor que em vaig guanyar el seu afecte incondicional durant tot el curs.
Perquè no es perda el trascric i l'acompanye d'un quadre de la pintora Àgueda Climent.

8 comentaris:

Àgueda ha dit...

M´agrada moltíssim!!!

És força expressiu i esquinçador!!!

Per cert, gràcies per acompanyar-lo amb un quadre meu, em commou...

Molts besets reina!!!

Joana ha dit...

El premi te'l mereixies, el poema és molt bonic.
Sempre hi ha professor que sap valorar les bones aptituds.

Marta ha dit...

Les teves paraules destil.len molta humanitat i una gran consciència. Magnífiques i tot un exemple a seguir.

Mireia ha dit...

Molt bonic

Eli ha dit...

És preciòs!!!
;-D

Olga Xirinacs ha dit...

Aquelles paraules del poema, ¿han fet camí dins teu? ¿Han estat un progrés en la teva autoafirmació?

Per cert, i responent una altra qüestió, la llima no és llimona, sinó un altre cítric de color més verd.

Molta salut,

OX

kweilan ha dit...

Un poema preciós!!

mireille ha dit...

Està molt bé, de veres, m'ha encisat!

Per cert, m'agrada molt la teva selecció de música de iPod. He tingut la finestra de la teva pàgina una estona oberta només epr escoltar-la.

Un salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...