Tibau ens proposa als desficiosos de les paraules un nou repte: fer un microconte amb la imatge anterior. Aquesta és la meva proposta:
Recorde un món fet de temps i de nines.
Un món que cabia en una habitació, un temps que semblava no tenir acabament i unes nines assedegades de vides. Una habitació de dos llits amb tauletes rosa pintades a llagastrades, una finestra per on entraven les rates penades als estius, i una porta que a les nits es tancava fent “cloc”. Només prement fort les boletes dels ulls teníem a l’abast dels nostres dits tot un univers de formes i de colors. Érem les nostres pròpies nines. Vestides de princesa amb llençols i cobrellits o disfressades de panxuts i geperuts amb ajut d’uns coixins, inventàvem mil i una històries fetes de somnis i d’infantesa. Havíem de tapar-nos la boca per no esclatar de riure en mig de l’obscuritat. Quantes matinades érem enxampades en un món i un temps aliè al dels adults! La nostra penyora: tan sols alguns minuts al replanell de casa amb els braços creuats.
I de bell nou se’ns permetia l’entrada al nostre món de temps i de nines.
4 comentaris:
la nostra vida ho hauria de ser, una habitació plena de somni.
Gràcies per participar. A veure si s'anima més gent i la famíla dels jocs literaris creix
volguda Mercè, m'ha agradat el teu relat-reflexió sobre les nines.
Quan torni a Tarragona et donaré referència, si és que no el coneixes, d'un estudi de Rainer M. Rilke sobre nines que em va impressionar.
Endavant,
Olha Xirinacs
M'ha agradat molt i també m'has transportat als meus propis somnis d'infantesa...
Una bonica reflexió
Publica un comentari a l'entrada