Avui fa 50 anys que va morir Carles Riba, prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític literari, memorialista, acadèmic, membre de la Fundació Bernat Metge i de l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, col·laborador en l'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana...Avui, nosaltres amb llur companyia també t'evoquem; perquè amb les teves paraules has aconseguit ser més fort que el teu morir.
En la paraula que de dintre mi
ressona entorn de mi,
Senyor, jo em sé més fort que el meu morir.
No en el fills de mo bes, joia que escampo
com una almoina esbojarrada al temps,
es perpetuarà la semblança de mi
que ja de fer-me més fort que el meu morir;
sinó en ma paraula, on ma joia deturo
com un bloc de present,
com una illa que es té sobre el rial dels anys.
Sobre les aigües passarà la mort
i jo seré més fort,
perquè no tots els homes m'hauran estat estranys,
i jo seré evocat a la llur companyia.
Oració de la immortalitat en la paraula
Residu de "La paraula a lloure"
8 comentaris:
És la millor manera de recordar un poeta, no oblidant mai la seva poesia.
gràcies :)
Mercè, avui molts potser recordaran (tard) algú que hauria d'estar més present en la nostra consciència col3lectiva.
Vaig llegir l'Odissea, ja fa anys, quan vivia sol. La vaig llegir en veu alta. Sonora, plena. Quin goig! Aviat, el 8 d'agost, crec, aniré a escoltar a un nebot o net seu, en Pau Riba, serà al Selva Rock. El gran Selva Rock dels setanta avui renascut. Hi vull anar sol, encar que sé que enguany hi haurà molts més cabells blancs que aleshores, fa trenta i més anys.
Salut.
Els versos volen i mai moren, tan sols els cos retorna al seu orige. M'ha encantat aquest post, "in memoriam" però sempre present.
Besadetes
Carles Riba sempre és a la nostre memoria...les seves lletres no fam oblidar la seva presencia....uan abraçada
Avui m'ha vingu bé i he entrat a casa teva en un dia derecord per un ser que encara viu ntre nosaltres gràcies a la paraula...
He encertat el moment? Sense el mot que seríem? ja ens anirem veient. Anton.
Has fet bé de quedar-te en la col·laboració amb en Fabra i amb el Fabra. És el més important ;)
Publica un comentari a l'entrada