Coses de nens: Llavoretes

- Mamà vull un germanet!
- (Eh?)
- Mamà, quan vas a tindre la panxa grossa per al meu germanet?
- (Sense paraules)
-I no em digues que els xiquets els porta la cigonya perquè jo ja sé que això és mentida.
- (Glup!)
- Per cert mamà...

- (Oh! Oh!)

- ... com es queda una dona embarassada?
- (La pregunta del milió) Ehhh... les mares tenen xiquets perquè els pares donen una llavoreta a les mare...
- Com? Com? Com? Una llavoreta!... Com els paquets de pipes? Papà té un paquet de llavoretes en casa per a tenir xiquets?

- Nooooooooooo, les té dins del seu cos.
- Ooooon?
- Eeeh, mmmh, (pensant)... Dins de la boca. Papà es trau la llavoreta de la boca i li la dóna a mamà. Ella se l’engul i es queda embarassada. (Què bé m'ha quedat)
- Ahhhhhhhhhh, d’acord, ja ho entenc.
-(No ho tinc tant clar)
Un silenci incòmode les acompanya durant el trajecte fins a casa. A la sala d’estar troben son pare treballant i la xiqueta canvia el bes habitual per una proposició que el desconcerta força.
- Papà, papà trau-te la llavoreta de la boca perquè mamà tinga un xiquet...

XXXVII Fira del llibre a Torrent

Dijous passat, dia 23 de juliol, la Fira del llibre de Torrent arribava a la seva XXXVII edició. En una vesprada que tots recordarem per la forta ponentada i pel gran nombre d’incendis al llarg del país la caseta d’Els llibres de Sento reuní un bon grapat d’escriptors valencians: Toni Cucarella (homenot), Ramon Guillem, Francesc Mompó, Xavier Aliaga, Salvador Company, Berna Blanch i Llucià Vallés.
Entre parlaments, signatures i granissats les agulles del rellotge ens dugueren la nit –igual de calorosa– i amb ella el sopar a càrrec de l’homenot Sento que ens reunia a tots al voltant d’un vermudet, uns entrepans i moltes gerres de cervesa.
Malgrat seure en un dels extrems de la taula i, perdre així moltes xerrades, de segur ben interessants, ho passàrem de meravella i tinguérem l’oportunitat de parlar dels mes diversos temes: des de composicions japoneses, lires i sonets; passant per afonies, disfonies i impostacions; i acabant per l’amor, la vida en parella i el matrimoni. Com no, tot esguitat (o jaspiat com dirien alguns) de converses més pujades de to (era això impostar?).

Una altra crònica ací.

Coses de nens (IV)

L'altre dia parlava amb la meva germana Àgueda del nou animalet que havia creat la filla. Aquest era el cerdipótamo (a la imatge), meitat porc meitat hipopòtam. Aquesta bestiola es caracteritzava principalment perquè en obrir la boca d'hipopòtam emetia el grunyit d'un porc.

Això em va fer venir a la memòria aquell dia de col·le en què el mestre ens manà fer un dibuix que fóra el resultat de barrejar dos animals i després férem una breu descripció d'ell. Jo veia que els animals es repetien molt: lleons, tigres, gossos, gats... i, és clar, jo volia ser original. La meva creació fou el cisnoso -l'he reproduït des del record-, i tenia el cap d'un ós i el cos d'un cigne. Sí, era molt original, però també coent! L'única cosa que recorde de la descripció era que vivia en el mar i menjava núvols. Més coent encara. Ara, potser afegiria que patia molt de cervicals; com no vaig pensar en què el cisnoso patiria molt.

Us propose crear un zoològic d'espècies empeltades amb els vostres comentaris.

Potser alliberarem traumes infantis.
Continueu gaudint de l'estiuet.

CONVIT ESTIUENC

En el blog de Uendos, Greixets i Maremortes se'ns convida a fer un haiku sobre aquesta fotografia. No hi ha premi, però com diu ell, matarem un poc el desfici d'aquests dies de calor.
Aquesta és la meva proposta:

Les teves passes

allunyant-se en el blau;

només buidor.

Pep Gimeno "Botifarra" i les Mãedéus

Continuant amb l'últim post adjunte un vídeo que recull un dels millors moments de la nit, quan Pep Gimeno "Botifarra" acompanyà les Mãedéus amb la seva imponent veu i a ritme de postisses per cantar la cançó Colombaire, amb cert ressons de Jaume Sisa.

Espere que ho gaudiu, com els qui ho poguérem fer dimarts passat a l'Hort de Trénor de Torrent.

Cantautors a Torrent

Ahir, 14 de juliol, a les 22:30 hores, tingué lloc a l'Hort de Trénor la 3a edició de "Cantautors a Torrent". La presentació de "Mohatros, les valencianes" del grup valencià Les Maedéus, era l'eix sobre el qual girà tot en una nit a vessar de gent i d'humitat. Tot s'ha de dir que aquest disc encara no ha sortit al mercat, després d'haver fet ja algunes presentacions d'ell. I és que aquesta gent és així, un poc informals (però de bon rotllo, que ningú se senta ofés).

L'acte comptà amb la col·laboració d'artistes del nostre panorama musical com ara Doctor Dropo, Enric Banyuls (Al Tall), Paco Muñoz, Lilit i Dionís, Lluís "El Sifoner", Manolo Lledó, Orxata Sound System, Paco Lluís (Bajoketa Rock), Pau Alabajos, Pequeño Mulo, Pony Ranch, Rapsodes, Pep Gimeno "Botifarra", Sergi Contry i Voltor.

Va ser una vetllada divertida -quasi diria que destrellatada- on el públic assistent aprenguérem, pas a pas, i a ritme de música com fer La paella valenciana, també fórem testimonis d'unes originals versions dels clàssics La manta al coll (en mexicà) i El tio Pep (en anglès), i, com no, tinguérem l'oportunitat de cantar (o baladrejar), tots a una, l'Himen irregional d'un autor anònim del segle XXI.

Una altra nit per a la memòria.

A CARLES RIBA

Avui fa 50 anys que va morir Carles Riba, prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític literari, memorialista, acadèmic, membre de la Fundació Bernat Metge i de l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, col·laborador en l'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana...

Avui, nosaltres amb llur companyia també t'evoquem; perquè amb les teves paraules has aconseguit ser més fort que el teu morir.

En la paraula que de dintre mi
ressona entorn de mi,
Senyor, jo em sé més fort que el meu morir.

No en el fills de mo bes, joia que escampo
com una almoina esbojarrada al temps,
es perpetuarà la semblança de mi
que ja de fer-me més fort que el meu morir;
sinó en ma paraula, on ma joia deturo
com un bloc de present,
com una illa que es té sobre el rial dels anys.
Sobre les aigües passarà la mort
i jo seré més fort,
perquè no tots els homes m'hauran estat estranys,
i jo seré evocat a la llur companyia.

Oració de la immortalitat en la paraula

Residu de "La paraula a lloure"

Tomeu Penya

Dissabte passat, al concert-presentació d'Al tall vaig descobrir el cantautor mallorquí Tomeu Penya. Les primeres paraules que pronuncià foren que dedicava l´'actuació a tots, però especialment a les dones. I així és ell, un home amb molta barra. Però tot s'ha de dir amb una veu personalíssima que es guanyà el públic de seguida. Ens cantà una cançó el títol de la qual era "Mallorquins i valencians", que em tingué cinc llargs minuts fent palmes i amb un somriure permanent al rostre. Avui tafanejant pel Youtube he trobat un vídeo d'aquesta cançó, i resulta que la lletra original era "Mallorquins i catalans". El que jo deia, el Tomeu Penya té molta barra. No fa res, tot queda en casa. He penjat el vídeo, esperant que també us esbosse un somriure.

Repte literari (2)

Tibau ens proposa als desficiosos de les paraules un nou repte: fer un microconte amb la imatge anterior. Aquesta és la meva proposta:

Recorde un món fet de temps i de nines.

Un món que cabia en una habitació, un temps que semblava no tenir acabament i unes nines assedegades de vides. Una habitació de dos llits amb tauletes rosa pintades a llagastrades, una finestra per on entraven les rates penades als estius, i una porta que a les nits es tancava fent “cloc”. Només prement fort les boletes dels ulls teníem a l’abast dels nostres dits tot un univers de formes i de colors. Érem les nostres pròpies nines. Vestides de princesa amb llençols i cobrellits o disfressades de panxuts i geperuts amb ajut d’uns coixins, inventàvem mil i una històries fetes de somnis i d’infantesa. Havíem de tapar-nos la boca per no esclatar de riure en mig de l’obscuritat. Quantes matinades érem enxampades en un món i un temps aliè al dels adults! La nostra penyora: tan sols alguns minuts al replanell de casa amb els braços creuats.

I de bell nou se’ns permetia l’entrada al nostre món de temps i de nines.

Vergonya, cavallers, vergonya!

Ahir es presentava al Centre Cultural la Nau el nou disco d'Al tall: Vergonya, cavallers, vergonya. Segons el 'Llibre dels feits', paraules pronunciades per Jaume I quan reptà l'honor dels seus cavallers que no es decidien a iniciar la complicada batalla de Portopí durant la conquista de Mallorca. Als components d'Al Tall: Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno i Maribel Crespo se'ls uniren les veus personalíssimes de Tomeu Penya (Balears) i Jan Maria Carlotti (Provença).

Una boirina espessa ens obria la porta de l'infern de Dante on sentírem els laments de Jaume per l'esdevenir de la nostra història. La veu d'ultratomba ens pregava que no venguem la terra, que no perdem la terra. No estarem sols en la lluita, ell serà el nostre rei, el nostre país i les quatre barres de sang. I és que, cavallers: ni lo rei té dos caps ni tu dues llengües. El cant de la Muixeranga i el galop dels cavalls també ens acompanyaren en una vetllada meravellosa, que ens omplia d'alè i d'esperança en la nostra lluita diària.

Per la nostra llengua, pel nostre país i pel nostre rei, nat fa ja 800 anys.