divendres, 27 de febrer de 2015

VIATJAR LLEGINT



  • Títol: Vaig fer la maleta un dia de juny
  • Autora: Cinta Arasa 
  • Col·lecció: «Esplai»
  • Pàgines / ISBN / Preu: 230 / 978-84-9904-149-0 / 10.00 €
  • Editorial / Ciutat / Any: Bullent / Picanya / 2014


«Aquest viatge ha estat com entrar dins d’un llibre», diu en un moment donat la protagonista de Vaig fer la maleta un dia de juny. Doncs, jugant amb les mateixes paraules, podem afirmar que llegir aquest llibre ha estat com entrar dins d’un viatge, el viatge des dels ulls d’Eulàlia, cecs encara de veritat. 


De vegades no ens calen maletes per fer un viatge, i és que la lectura d’un llibre es pot convertir en el més fascinat dels viatges...

El viatge exterior implica, en molts casos, el viatge interior, la introspecció més o menys conscient d’un mateix. És temps de fer balanç, reflexionar i prendre decisions. Viatjar ens canvia, o almenys ens dóna l’oportunitat de fer-ho. El viatjant esdevindrà una mena d’animal que pèl-muda, que es desvesteix d’una pell ja massa vella. Precisament és el que li ocorre a la protagonista de Vaig fer la maleta un dia de juny, guanyadora del 33è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor, que agafa un tren a l’estació de l’adolescència per tornar, mesos després, a l’estació de la maduresa, amb les pupil·les gravades de realitat. 

A Eulàlia Pallarés i Camprubí, convençuda que la vida de debò només es pot llegir, no viure, un dia se li presenta l’oportunitat de viure. I veure. Així és com un dia de juny de l’any 1909 comença a preparar les maletes per encetar un viatge a Anglaterra, on farà de traductora a son pare, empresari català que vol adquirir maquinària per augmentar la productivitat de les seues fàbriques. 


L’autora alça aquesta història sobre uns fonaments plens de contrastos. Ens ofereix dues fotografies ben diferents (o no tant), una en blanc i negre, tenyida de sang: la de Barcelona de 1909, amb les seues revoltes populars; l’altra en color, amb molta llum: la de l’evolucionada Anglaterra amb tot d’avenços en maquinària i electricitat. En totes dues estampes, hi conviuen dues classes socials fortament oposades: la classe treballadora explotada, i la dels empresaris explotadors. I, finalment, ens mostra possiblement el leitmotiv de l’obra, el contrast entre una realitat deformada amb què la protagonista se sent còmoda, com amb qualsevol dels seus vestits nous i cars, i la realitat real d’hores inacabables de feina, de càstigs exemplars als treballadors, de xiquets dient adéu a una infantesa de joguets i somriures, de morts sobrevingudes per esgotament, d’aquella pudor penetrant que és l’olor de moltes vides podrint-se. 

Cinta Arasa, a més, es preocupa per donar a conèixer la diversitat dialectal del nostre territori, alhora que enriqueix i dóna verisme als personatges que la protagonista va trobant-se en el seu viatge. I ho fa amb una prosa molt acurada que denota experiència i solatge, en ocasions d’un gran preciosisme que es veu reflectit amb l’ús dels símbols, com ara les joies o els ulls com a mirall de la realitat. Amb molta elegància ens va donant pinzellades del que s’esdevindrà, fent-nos créixer encara més les ganes per saber, per conèixer. 

...I com, si no havíem necessitat fer la maleta, tornem d’aquest viatge amb una que costa tancar de tan plena? Plena de crits a favor de la llibertat, plena de llàgrimes per tantes injustícies, plena de forces renovades per lluitar a favor de la dignitat de les persones, plena de ganes d’agafar un grapat de fulls en blanc i escriure, de llegir, de viatjar... de viure!

Ressenya publicada en el núm. 38
de la Revista Lletres Valencianes
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...