diumenge, 8 de febrer del 2015

VIATGERS AL TREN!




FITXA BIBLIOGRÀFICA DEL LLIBRE
  • Títol: Un tren de llegenda, el Xitxarra
  • Autor: Juli Capilla 
  • Il•lustrador: Antoni Laveda
  • Col•lecció: «Estrella de Mar»
  • Pàgines / ISBN / Preu: 80 / 8499041418 / 6.15 €
  • Editorial / Ciutat / Any: Bullent / Picanya / 2013

Una novel·la divertidíssima on les rondalles, les llegendes i els personatges de l'imaginari popular valencià es barregen amb el rerefons històric del Xitxarra. Un viatge al passat que ens du al present la memòria, perquè aquesta història no muira quan ho facen els majors que encara la recorden. 


L’escriptor Juli Capilla s’endinsa en el gènere infantil amb una novel·la que té molt a veure amb les comarques centrals del País Valencià i les seues tradicions, una novel·la on realitat i fantasia van abraçant-se i desabraçant-se durant un viatge màgic. Perquè l’autor, de fet, ens relata el viatge d’anada i tornada que fan, des d’Almoines a Alcoi, el iaio Ferran i els seus tres néts –Jordi, Laia i Emiliet– a bord d’una recreació del Xitxarra que, màgicament, esdevindrà real. Però no es tracta d’un simple viatge en tren, sinó d’un viatge en el temps, que els portarà a ells, i a nosaltres, a l’època daurada del Xitxarra o tren dels anglesos, a principis del segle passat, amb el testimoni d’ametlers i oliveres i la ziga-zaga del riu Serpis. 


Capilla reivindica el nostre imaginari popular, els nostres mites ancestrals i els personatges que habiten les nostres llegendes, com ara el bandoler xativí Camot, l'home del sac amb què durant molts anys s’ha fet por als xiquets perquè obeïren i del que es conta que convertia els xiquets en botifarres, tendra cansalada o xulla ben llustrosa. Però també n'hi ha d'inventats o que recorden personatges de la literatura universal en un clar homenatge, com ara la Bruixa Maduixa, que remet a Hansel i Gretel dels germans Grimm; el gegant del Serpis, a l'Esclafamuntanyes d'Enric Valor; o el petit salvatge. Tot un món que habita en la nostra llengua, cosa que sap ben bé l’autor que, a més, té cura de mantenir molt vives les expressions autòctones.

Els xiquets del llibre i els que s’aboquen a aquestes pàgines jugaran amb d’altres xiquets, els antics (perquè en això de jugar no hi ha fronteres) per viure una aventura divertidíssima on no caldran televisions, ni ordinadors, ni viedeoconsoles. Coneixerem com eren les escoles d’abans, on xics i xiques jugaven per separat, on els mestres es deien amb el don i es parlava un castellà ben valencianot. Veurem que el tren era tan lent que donava temps als passatgers de baixar-se’n en marxa i fer un pixum pel camí, per a després tornar-se’n a pujar. Descobrirem que no solament les cases tenen portes, sinó que les poblacions també en tenien, d’entrada i d’eixida. Reviurem l’esplendor industrial d’Alcoi, quan el riu era ple de fàbriques i naus industrials i no hi havia cap pudor en fer treballar els més menuts. I el temps es deturarà en instants màgics dels nostres pobles com ara la Fira de Cocentaina, la cavalcada dels Reis de l’Orient a Alcoi, o les festa de Moros i Cristians. I més coses, moltes més coses. Amb cada capítol, una aventura i amb cada aventura, una magnífica il•lustració d’Antoni Laveda. 

El llibre guarda, a més, un homenatge merescut a l'Associació Tren Alcoi-Gandia i difon la seua tasca de conscienciació sobre un tren que no hauria d'haver desaparegut, com d’altres tant, i com no haurien de desaparèixer altres línies ferroviàries encara en vigor, com ara la que uneix Alcoi amb Xàtiva.

Ressenya publicada en el núm. 36 
de la revista Lletres Valencianes

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...