diumenge, 1 de desembre de 2013

SOPAR ESTELLÉS ALCOI



Ahir se celebrava el seu primer Sopar Estellés a les comarques de l'Alcoià-Comtat. Malgrat que havia de conduir l'acte juntament amb Francesc Gisbert i Anna Serrano, no vaig voler agafar molt de protagonisme: solament unes paraules inicials i un poema, acompanyada amb Andreu Valor, que tot seguit compartesc amb vosaltres:

"La llum de Burjassot et va rebre a les acaballes de l’estiu de 1924, venies d’una llarga família de forners. 89 anys després celebrem el teu any, i t’omplim de festa, de versos i de vida. Com tu segurament voldries. I el poble s’amara de la teva poesia, o es la poesia qui s’amara del teu poble? En qualsevol cas, felicitat suprema, l’hora de llegir els teus versos.  

Daurares el segle amb versos, com ho fera cinc-cents anys abans Ausiàs March. Ni les cendres de la guerra, ni l’ombra de la postguerra van poder silenciar els teus dits de matinada. El català lluïa culte i ple d’esplendor a València, la nostra literatura tornava a caminar amb orgull de cames fermes i cap enaltit, el poble mirava dia i nit un cel ple d’estels.

El parlar de l’Horta assoleix amb tu categoria poètica. Tu elevares el llenguatge popular a la condició de llengua literària. Poeta valencià i, alhora, universal.

La terra fa saó i els Sopars en honor al poeta nacional Vicent Andrés Estellés continuen rebrotant amb força arreu del País. Avui, Alcoi se suma a aquesta crida feta per l’escriptor Josep Lozano fa ara 4 anys. Una iniciativa que consistia a emular els Sopar Burns escocesos. I és que a Escòcia des de finals del segle divuit cada 25 de gener una enorme quantitat de sopars reten homenatge al poeta nacional Robert Burns. Un ritual eficaç; reunir a la gent, conversar, maquinar, emocionar-se junts i conjurar-se un any més pel país i per la cultura. La iniciativa ha pres i són moltes les poblacions on s’han fet i continuen fent-se. Enmig del batibull polític que tenim al nord i al sud i mar enllà és indispensable muscular la societat amb iniciatives tan senzilles i tan importants com aquesta. 

Tots ens hem de congratular d’actes com aquest que ajuden a vertebrar el País Valencià; un país que molts volen dissolt i oblidat pel vent de ponent. Un país que ahir es quedava sense veu ni mirada després del tancament de Ràdio Televisió Valenciana de mans d’els cònsols, els pro-cònsols,/ quina mesquina raça oficiosa de fills de puta!, recordant Estellés.

Ahir les llàgrimes solcaven el rostres de dolor i d’indignació. D’acord, tocava plorar, però ja hem plorat molt, massa. Ara ens toca vestir-nos amb les ales de les grans batalles. El poble renaixerà de les seues cendres. Potser, necessitàvem un colp fort, quasi de mort, per despertar. El negre de les pantalles esdevindrà llum en el nostre poble. Perquè com deia Estellés “hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”. Ha arribat aquest dia.

Esta nit ens delectarem la gola amb el sopar que ens ha preparat la gent del Savoi i cantarem i contarem versos del poeta de Burjassot que ens reconfortaran l’esperit. Aquesta festa és de tots i la farem entre tots. El vertader protagonista d’esta nit no podrà vindre, però de bon grat haguera acceptat la invitació d’Anna Serrano i de la gent que formeu part de Compromís, especialment en veure tantes dones boniques. Esta nit hi ha barra lliure de versos estellesians..."


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...