Aquest estiu a Múnich vaig conèixer una llibretera
d'aquelles que porten l'ofici a la sang. Ella és la Cecilia Estrada, una
mexicana que fa alguns anys ca decidir arrelar-se a la ciutat bàvara. En la
seua illa màgica -Librería Española en Múnich- també hi havia un prestatge
dedicat a la literatura catalana, amb autors com Espriu o Calders, cosa que em
va emocionar moltíssim. Però les emocions no acabaren allí. M'explicà que a
Múnich hi havia una colla de catalans que es reunien un cop al mes i que seria
molt interessant organitzar una presentació d'algun llibre meu o un recital
poètic quan tornara. T'agafe la paraula, Cecilia. Li vaig prometre que li enviaria alguna novel·la meua perquè
aquell prestatge anara creixent. D'allí em vaig comprar un dels meus souvenirs:
els contes de Jacob i Wilhelm Grimm (com no!). Acostume a comprar-me libres i
mussols dels llocs que visite. Tots
tenim manies.
2 comentaris:
Sense desmerèixer aquesta dona, Cecilia, no em puc estar de fer dues observacions:
1) S'anomena "Librería Espanola" i no pas "Librería Hispana" o "Librería Hispanoamericana".
2) Els llibres en català, un complement dels llibres en espanyol. Si jo vull aprendre alemany, i a la llibreria alemanya em trobe llibres en holandès, em semblaran interessants (potser), però no seran el meu objectiu. Si vaig a la llibreria russa i trobe llibres en ucranià, serà interessant, però no prioritari.
Per cert, jo mai he estat a Baviera.
les troballes si són màgiques s'han de aprofitar
Publica un comentari a l'entrada