Entrevista al voltant de la publicació "Marc i el poder sobre el temps" (Onada, 2013)

 

Des de les comarques centrals valencianes, Mercè Climent és un dels nous valors emergents de la nostra literatura. Enguany ha publicat "Marc i el poder sobre el temps", el seu segon llibre dirigit al públic infantil i juvenil. Ens narra el relat d'un xiquet del poble de Muro que obté la capacitat d'aturar el temps al seu desig. L'obra ha estat il·lustrada per Àgueda Climent.

Quin és l’origen d’aquest projecte?

L’origen d’aquesta novel·la és un conte breu d’una pàgina que vaig escriure perquè es convertira en àlbum il·lustrat. Finalment aquest projecte no es va dur a terme, així és que vaig decidir aprofitar el tema (un xiquet que té el poder de parar el temps) i convertir el conte en novel·la. Marc i el poder sobre el temps es convertí així en un homenatge a la família, a la infantesa del pare (i de retruc, a la meva), al poble, als costums d’antany, al carrer dels jocs... Jo crec que en realitat la història la tenia a dintre des de feia molt de temps, només calia escriure-la.

Quins valors s’extrauen de les aventures d’en Marc?

Marc i el poder sobre el temps és una història plena d’humor i de fantasia, però a la vegada de moments de molta tendresa i de realisme. Té una clara intenció didàctica sense perdre el món somniador dels xiquets. Marc ens ensenyarà moltes coses, encara que ell necessitarà tota una novel·la per aprendre algunes de elles: a no ser egoistes, a no emprar la trampa per aconseguir les coses, a acceptar la gent que ens envolta amb les seus virtuts i defectes, a esforçar-nos per aconseguir les nostres metes, a gaudir amb el plaer de la lectura, a estimar la família, els nostres majors i els animals, a recuperar els jocs dels carrers i certs costums que potser no s’havien d’haver perdut mai i perquè no, a deixar oberta sempre la finestra de la fantasia.

Té el valor afegit que ha estat il·lustrada a mesura que el text creixia, de tal manera que hi ha una compenetració molt elevada entre lletra i imatges. I què dir de tots els petits homenatges que guarda aquesta deliciosa història? El tàndem Climent ha recuperat espais, personatges, històries i anècdotes reals per bastir la novel·la, com ara els jocs de carrer amb què han gaudit ja unes quantes generacions i que encara hui en dia estan ben vius.

 

 

La colla de Marc juga al carrer, al jardí… Reivindiques els jocs de sempre davant una infantesa cada cop més tecnologitzada?

Justament era aquest un dels objectius. Tornar a traure els xiquets al carrer i ensenyar-los jocs que no necessitaren d’una pantalla, d’un teclat o d’un comandament. És aquesta una novel·la atemporal on qualsevol xiquet (d’abans o d’ara) pot gaudir i veure’s reflectit.

El poble de Muro és gairebé un personatge més. Què et duu a ubicar l’acció en aquesta vila?

La primera novel·la infantil que vaig escriure –Lina Panxolina i el quadern màgic– la vaig ambientar en el meu poble natal, Alcoi. Era obligat que la següent història passara en el poble dels avis i del pare. La major part de la meva infantesa ha transcorregut en Muro: en un bancal de terra roja i oliveres mil·lenàries, en una xalet un tant destartalat i salvatge, i en una casa de poble de tres plantes i un hort, que ben bé podria ser la de Marc Fullana. Aquesta novel·la és un homenatge al Muro de la infantesa, al que resta intacte en els meus records.

Com ha estat la rebuda del públic?

Fa poc de temps que ha obert els ullets la nova criatura, encara ni camina, però sí que puc dir que tots els comentaris que he rebut han estat ben positius. M’agrada especialment els comentaris que rep de la gent adulta –Marc i el poder sobre el temps és una novel·la també per a nens, sempre dic– on quasi tots coincideixen en què els he traslladat a la seva pròpia infantesa. I no és bonic això?!

 

Com valores el panorama de la literatura infantil i juvenil valenciana?

Malgrat la crisi que afecta tota la cadena de producció del llibre (menys publicacions, menys ajudes, menys premis, menys vendes...) actualment tenim una literatura infantil i juvenil de qualitat, amb un ventall amplíssim d’obres, temes, autors... Fins i tot m’arriscaria a dir que la crisi està ajudant a fer un millor garbell, les editorials es decanten més per la qualitat literària que per altres criteris externs i la conseqüència directa és que les obres que finalment es publiquen són de millor qualitat.

Tens cap nou projecte a la vista?

Sempre hi ha nous projectes. L’escriptor no pot deixar d’escriure, o com a mínim pensar en un pròxim repte. Ara mateix treballe en la revisió final del meu primer poemari, i bé, a la carpeta de pendents resten encetades un grapat de històries per als més joves.

 

I, finalment, què hi faries si pugueres aturar el temps?

La pregunta aquesta em trasllada a la presentació que vaig fer a Alcoi el passat mes de juny, on l’escriptor Francesc Gisbert s’aventurà a dir que parar el temps és un somni només de xiquets, ja que els adults segurament triaríem poder retrocedir en el temps, potser per canviar algunes coses. Potser tenia raó, però no vaig a defugir la pregunta: jo si poguera aturar el temps el que faria sens dubte és llegir. Són tants els llibres i és tan curt el temps!

 

Publicat en el blog Sala de Premsa 

de l'Editorial Onada. 8 d'agost de 2013