dimarts, 25 de juny de 2013

Poema circular: La tendresa




LA TENDRESA

La tendresa
el prec de la mirada
la captura d’un sospir
el preludi d’un bes
del primer bes
una abraçada plena de mans
que abracen plenes de dits
que abracen
un somriure –el teu–
el meu nom dins de la teva veu
el darrer sospir que se’ns escapa
una caiguda de parpelles
la tendresa.

3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt. Sobretot que comenci amb tendresa i acabi amb tendresa.

Jordi Guerola ha dit...

Sí, Helena, i la repetició del verb "abraçar" li dóna una gran emotivitat. Molt bonic!

Mercè ha dit...

Gràcies, Helena, Jordi, pels vostres comentaris.
Un petonet ple de tendresa ;)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...