dimecres, 5 de juny de 2013

Petit ens parla del llibre/cdmusical/obra d'art 14+1. Llenya Prima.

 

Ja fa algunes setmanes que vegem les xarxes socials jaspiades de cercles rojos amb un text que hi diu: 14+1. Llenya Prima. I rostres somrients que els sostenen. I inacabables missatges de felicitacions... Però què és açò de Llenya Prima?
14+1. Llenya Prima és un projecte multidisciplinar que trena música, poesia i pintura, per al qual hi participen 14 poetes (Maria Cabrera, Esteve Plantada, Mireia Calafell, Blanca Llum Vidal, Joan Duran, Estel Solé, Laia Noguera, Pau Gener, Anna Gual, Pau Sif, Mercè Climent, Pau Vadell, Anna Cortils i Jaume C. Pons.), 14 il·lustradors (Marta Altés, Albert Pinya, María Herreros, Lara Costafreda, Riki Blanco, Maria Diamantes, Pau Bonet, Mar Oliver, Joana Santamans, Cristòfol Pons, Sara H. Peñalver, Marc Pallarès, Maria Alcaraz i Laura Castelló) i el cantautor mallorquí Petit. Un projecte fet amb esforç, delicadesa i entusiasme que vol deixar constància que els Països Catalans acullen un bon grapat de joves talents que encendran, com la bona llenya prima, la flama de la cultura i la creació de les properes dècades. El mateix Petit (Joan E. Castells), juntament amb el col·lectiu d’emprenedors i gestors culturals Blowing Buffalo, són els responsables d’aquesta idea que uneix poesia i il·lustració emergent dels Països Catalans amb la seva música com a fil conductor.
Llenya Prima serà una realitat a la tardor gràcies a la plataforma de micromecenatge Verkami, ja que a manca d’una setmana ja s’ha superat amb escreix la xifra fixada de 2.900 euros. I encara s’espera anar sumant euros i mecenes els darrers dies perquè foc i flama s’estenguen.     
Avui entrevistem Joan E. Castells “Petit” perquè ens explique més coses sobre ell i Llenya Prima. 
 
1. Com sorgeix la idea de Llenya Prima? Per què aquest títol tan suggeridor?
El títol fa referència als bastonets primets, les branques d’un arbre que s’empren per encendre un foc. Ens cal aquest foc, ens cal mantenir viva la flama que ens il·lumina el camí. És un projecte comú en què, amb la gent de Blowing Buffalo, hem posat d'acord poetes i il·lustradors, joves, dels Països Catalans per a fer una mena de llibre/cdmusical/obra d'art, com una polaroid d'una generació artística. Intentaré crear un fil conductor musical d'aquesta poesia, per a crear una història rodona, amb punts comuns, que mostri aquest talent tan impressionant que hi ha al país. Hi ha una part important de responsabilitat col·lectiva en el fet de trencar les regles d'un món excessivament individualista, caminar del 'jo' als 'nosaltres'. Alguna cosa em diu que estam en el moment ideal per a fer-ho.
2. Quin ha estat el criteri per escollir aquests 28 artistes, entre poetes i il·lustradors?
Una mica de gustos personals, d'edat, de la gent que coneixia i del criteri també de Blowing Buffalo que d'això en saben molt. No hem pretès fer una antologia crítica, més aviat una instantània de les coses que personalment ens agradaven més i que jo em veia amb el coratge de musicar. El resultat el jutjarà cadascú, però estic ben convençut que l'èxit en l'acollida del projecte en el micromecenatge no és casual. És la prova de que el criteri ha estat molt encertat.
3. Com ha estat el procés per escollir els poemes?
Vaig proposar als poetes que m’enviessin una tria del seu treball, allò que ells es sentissin més còmodes perquè un desconegut hi posés ma i en cantàs alguna cosa. A partir d’aquest material he cercat poemes que em serveixin per a muntar-me un tot global, un concepte sobre el que treballar i sobretot que hi hagués alguna cosa que m’inspiràs a fer-hi música a sobre. No sempre passa!
4. Per què emprar la plataforma de micromecenatge Verkami?
L’arrel d’aquest projecte és el treball en comú, la construcció amb la miqueta que cadascú pot aportar. El benefici és un intangible, una unió entre tots els participants, artistes i mecenes, una fotografia del país que molts s’entesten en escapçar. Cercar l’aportació del micromecenatge era una decisió que a mi em semblava cabdal per a tirar el projecte endavant.
5. Encara manquen set dies perquè apareguen nous mecenes i el projecte ja supera amb escreix la xifra fixada. Com et sents amb aquest recolzament?
És fantàstic. Em vaig quedar sense alè quan ho vaig veure. Em sento molt en deute amb tots els que hi han participat, recolzant econòmicament o amb un poema, una il·lustració, una paraula d’ànim. M’ha animat molt a creure en el meu instint i a fer del procés de creació, de la part que em toca a mi, un joc alliberat de tabús i preconcepcions més pròpies dels adults.
6. En quina fase del procés està aquest CD-llibre il·lustrat?
Per a mi era importantíssim poder fer d’aquest treball una continuació de la meva obra anterior, a la que sempre hi he intentat posar un concepte, una història que contar, una coherència interna. El perquè d’aquella cançó, aquella paraula o aquell so. Quan vaig haver triat els poemes vaig veure que era imprescindible seguir aquesta estela, trobar un concepte d’unió, crear el pont entre tots els poemes que portés a qui s’ho escolti a un viatge sorpresa. En aquests moments estic fent les primeres maquetes de les cançons i mirant d’encaixar-ho tot abans d’anar a estudi a enregistrar les peces finals. És una feina llarga i intensa, però me l’he plantejada amb una gran llibertat i estic treballant a la vegada en un quadern d’artista on plasmar tot el procés de creació, amb paraules, explicacions, dibuixos o fotografies. 
7. Qui seran els teus companys de viatge en aquest nou disc?
Aquest és un aspecte molt obert a Petit, les meves portes sempre estan obertes a col·laboracions de qui vulgui venir. Aquesta és una convidada formal, eh! sempre es pot trobar una espurna nova. És molt probable, igualment, que alguns dels músics amb qui he treballat recentment, com Francisco Frieri, Estel Villaronga, Bartomeu Payeras o Miquel Massutí i juguin un paper important. La instrumentació serà molt variable, però a la vegada potser diferent del que he fet fins ara. Per a mi és molt important fer un vestit a mida a les paraules, i això implica directament a la instrumentació.
 

8. Petit, parla’ns una miqueta de tu. En primer lloc, per què Petit com a nom artístic?
M’agraden les coses que em sorprenen, per passar-me desapercebudes inicialment. La bellesa on ningú la veu directament, allò que m’encisa per la seva senzillesa en un món que tothom ho vol gran i lluent i que a la llarga és el que importa.
9. Després dels anteriors treballs Soulsaver Bird (2006), Loveshines Firefly (2008), The Black Bird Daisy (2011), Seda Índia (2012) i Cicles (2013), què suposa aquest nou treball en la teva trajectòria musical?
Aquest nou disc és una passa més de les moltes que hauré de fer. L’any passat, després de tocar a Canadà vaig començar a fer cosetes més nues, enguany a la gira a Portugal he tancat un cicle musical i ara sento que n’estic encetant un altre de nou amb unes coordenades noves, mentals, emocionals i creatives.
10. Quines influències musicals podem trobar a les teves cançons?
Voldria pensar que de tot. Però ja no confés les meves debilitats en públic, prefereixo que cadascú jugui a endevinar.
11. No sóc massa d’encasellar ni de taxonomies, però aquesta pregunta és obligatòria. Com definiries el teu estil musical? Quina evolució s’aprecia des dels teus primers treballs fins a aquest que aviat serà el darrer?
Quan vaig començar a fer música, tot i les concepcions que tenia del que volia fer, de petit i tot plegat vaig fer un disc molt elaborat instrumentalment, una banda de rock sencera, hi havia de tot. Diria que amb el pas dels anys he anant despullant-me cada vegada més. Fer-ho tot més senzill, més planer. Musicalment és obvi que he mamat la música anglosaxona, però crec que tampoc es pot considerar purament Americana. Aquest serà el meu proper treball, però dins mi ja sento com es va gestant la llavor del proper, amb lletres meves!.

12. Quan podrem escoltar, llegir, gaudir... Llenya Prima?
Si tot va com està previst cap a la tardor.
13. Com veus el panorama musical en llengua catalana ara per ara?
L’escena és sana i rica, potser la instrumentalització per part de les institucions l’ha viciada un poc, però amb la crisi tot s’està reordenant un poc i hi ha varietat i pocs complexes. Hi ha moltes propostes noves que m’agraden molt, per exemple els Ulldevellut, que tenen una cançó que és diu ‘Illa’ que per a mí és fantàstica. Malauradament, l’altra cara de la moneda de la crisi és la que tots sabem i ens repta a crear quelcom millor. Bandes com La Sentina, Linea Maginot, Maicalles o els Arthur Caravan m’omplen d’esperança.
14. Voldries afegir alguna cosa relacionada amb el disc o amb el procés de creació?
A la part de les cançons/poemes he convidat a tots els escriptors a ser partícips de la creació de la cançó. I està funcionant molt bé, rebre els seus inputs és un privilegi, saber les petites anècdotes de quan, com o perquè van fer aquells versos, que t’envien una imatge, una foto seva d’aquella època concreta o una cançó que els sonava al cap. És una forma de sentir-me molt unit a ells, i a la vegada d’incloure’ls també a la meva feina. Per la meva banda, porto una sèrie de mapes i quaderns on també documento tot el procés. Estam creant un món nou, i ens cal un mapa!.
Descripció projecte VERKAMI:
 

Publicat en el DGS
5 de juny de 2013

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...