Com ja vaig anunciar, ahir tenia lloc a la Facultat de Filologia de València la presentació de les obres premiades dels VII Premis Bancaixa – Universitat de València d’Escriptura de Creació.
Fou un acte senzill però ben organitzat i molt entranyable. Els guardonats anàrem recollint un a un el diploma commemoratiu i un bon grapat d’exemplars. He de dir que la Colección Náyade ha fet una joieta de llibre, a la il·lustració de la portada han volgut representar la temàtica dels dos contes que hi inclou (Las joyas de una vida i Temps d'oliva): un rellotge d’oli on suren dos anells. Ho trobe molt encertat. Ja vaig donar les gràcies en el meu discurs als del Grup Communico pel llibre quan encara no l’havia vist. Doncs ara encara més.
Els guanyadors –Luís Almenar, Francisco Javier Sahuquillo, Garikoitz Gómez, Hèctor Serra, Adrián Bellido i jo mateixa– vam poder llegir un fragment de les obres i, és clar, fer els agraïments oportuns. Em vaig emocionar molt quan llegia la dedicatòria que encapçala el meu conte: Aquest temps d’oliva és per als pares, per encomanar-me l’estima per la terra. A la sala hi era ma mare que vingué des d’Alcoi per acompanyar-me i d’alguna manera també sentia mon pare molt prop.
Com ja vaig dir allà, Temps d’oliva, que així és com es titula el meu relat, és un bocinet de la meva vida que he volgut rescatar de la cambra dels oblits. El record d’un temps en què als hiverns anàvem a fer olives, un treball dur i pesat, sí, però a canvi, la nostra terra roja ens regalava no només oli, també bons moments amb la família, maduresa i llibertat.
L’acte finalitzà amb la estrena del curtmetratge Atari de Ricardo Sánchez Sáez, premi de curtmetratge en 2009.
1 comentari:
Felicitats. Tot llegint-lo, gaudirem del raig de color d'or d'aquest poemes.
Publica un comentari a l'entrada