+012.jpg)
Des dels anys seixanta el darrer diumenge d'octubre se celebra l'Aplec del Puig , un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià. Actualment hi ha dos actes polítics convocats de manera anual i paral·lela: el primer a l'esplanada del monestir de Santa Maria on el Bloc Nacionalista Valencià s'hi troba i el segon al cim de la muntanyeta de la Patà organitzat pel PSAN.
Ahir, dia 31 d’octubre, tenia lloc el 51è Aplec del Puig, i des del matí i fins a la vesprada se succeïren parlaments polítics, activitats lúdiques i culturals, tallers per a la xicalla, actuacions de dolçainers i tabalers, concerts i àpats populars.
Ahir, dia 31 d’octubre, tenia lloc el 51è Aplec del Puig, i des del matí i fins a la vesprada se succeïren parlaments polítics, activitats lúdiques i culturals, tallers per a la xicalla, actuacions de dolçainers i tabalers, concerts i àpats populars.
+022.jpg)
Al llarg del dia estiguérem pujant i baixant la muntanyeta: esmorzàrem dalt amb la gent del PSAN i dinàrem baix amb la gent del BLOC de Torrent i Silla; saludàrem molts amics en tots dos llocs; el castellà no s’escoltava en cap lloc i amb tota llibertat alçàrem quatre dits quan escoltàrem la Muixeranga. I és que per damunt de tot era un dia festiu per a tothom. Francesc i jo vam estar signant llibres a la caseta d’Els llibres de Sento; com sempre amfitrió excels on hi haja; i compartint paradeta amb l’escriptor Manel Alonso i la seua familia.
+018.jpg)
Va ser la meva primera fira de llibres com a escriptora i en vaig signar uns quants exemplars.
+007.jpg)
4 comentaris:
Felicitats per el dia viscut....i les signatures.
Què bé, signar llibres com a escriptora! diuen que enguany a la del Bloc ha anat més gent que els darrers anys.
Enguany tampoc hi he anat, i açò que el calendari afavoria l'escapà festivo-patriòtica.
Un servidor és més de muntanyeta PSAN que de plana BLOC, que posats a fer peregrinatges millor que siga amb el sant que promet miracles més espectaculars.
Per cert, molta disfressa de Halloween, oi? Diuen que hi havia gent del PSPV disfressada de valencianista progressista, i uns pijus barcelonins de Solidaritat Catalana per la Independència disfressats d'aguerrits maulets revolucionaris.
Garbi: moltes gràcies.
Estonetes: jo era el primer any que anava, així que no puc comparar, però hi havia moltíssima gent.
Josep: jo també sóc més d'escapades a la muntanya; però t'he de dir que diumenge fou un dia festiu i a tots dos llocs hi havia gent que paga molt la pena tenir com a amics.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada