dissabte, 3 de juliol del 2010

La mort del magraner



La mort del magraner

Et vestires amb escorça de mort servant, amant fidel, la posa de qui rep un cos. La saba deixà de córrer per les branques; els heralds queien vençuts sobre un munt de pètals vermells; les ferides en l’aspra pell ja no cicatritzarien.
Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.


Proposta per al Primer Certamen Literari
L'Aljamia de Literatura Breu (veure bases)

5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Una proposta bellíssima! el lament de la mort del magraner

Lluís Bosch ha dit...

Si no m'equivoco, és el primer epitafi sobre un arbre que llegeixo, i m'ha emocionat.

GURMET ha dit...

El magraner i els seus fruits no mereixen menys.

Garbí24 ha dit...

M'agrada molt, faràs una bona participació

Mercè ha dit...

Elvira, Lluís, Gurmet, Garbi moltíssimes gràcies pels vostres comentaris.

Petonets

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...