Cant de batre a La Fuliola

Coneixia l’expressió popular, encara molt viva, “qui no vulga pols que no vaja a l’era”, que més o menys significa que si no es volen problemes ni raons, el millor és no buscar-se’ls i allunyar-se de les ocasions de caure-hi.
L’origen d’aquesta frase és una de les feines derivades de la sembra. L’era servia per batre les meses i aquesta labor produïa una gran polseguera, per la qual cosa es recomanava a qui no tenia una feina concreta que no hi anés. Ara, però, és quan realment entenc el significat literal...

Diumenge 11 de juliol estiguérem a les Festes del Segar i del Batre a La Fuliola. Allà vam tenir l’oportunitat de rememorar uns i de veure per primera vegada altres les tasques per a segar i batre el blat: carregar el carro de garbes, estendre la batuda, tocar la batuda amb rodats i trills nugats als animals...
Sovint la calor i l'avorriment mentre es feia les tandes propiciava que el batedor cantés cançons i corrandes per fer-se passar la son, que solien ser de ritme lent i mandrós, sobretot a la migdiada. Aquesta és la raó que ens combregava a aquest poble de Lleida. El cantant Pep Gimeno Botifarra juntament amb els músics Emili Vera, Juanjo Blanco, Nèstor Mont, Pere Ròdenas i Paco Lucas, a les ordres del director de cinema Toni Canet (Las alas de la vida), volien gravar un videoclip del Cant de batre del seu segon disc Te’n cantaré més de mil. I quin escenari més adequat que l’era? Dissabte isquérem de l'Olleria una expedició formada per Natzari, Pep Abinyana, Jordi Albinyana, Elisa (actriu protagonista del vídeo), Paco Mompó i jo per presenciar-ho i també per fer les fotos i els vídeos del make in off. Tot plegat fou un diumenge molt interessant i divertit, ple de música, de cultura popular, d'amics, de calor, molta calor perquè queia tot el sol del món en aquell indret de Catalunya i, de pols i de palla que ens acompanyaren fins a la nit que arribàrem a València i poguérem prendre una dutxa.
Ara queda pendent la gravació del vídeo del cantant Miquel Gil, també sota la direcció de Toni Canet. Si podem també hi estarem.