Ja fa uns dies que tinc el bloc oblidat. Em torne a enganxar -espere- amb aquest escrit per al 143è joc literari que proposa Tibau al seu bloc.
Encara puc sentir la brisa posar-se sobre la suavitat de l’últim teu/meu petó. Un petó com tants petons oblidats, envoltats de quotidianeïtat, lleugers i esperats. M’has dit “ves amb compte” i jo simplement he afegit un “adéu”. Adéu. No un t’estimo, ni qualsevol frase acompanyada d’amor o de carinyo. Només un esquerp adéu...
Però com saber que serien les últimes paraules que et diria i les últimes que m’escoltaries?
I ara, sobre el teu cos –disfressat amb elegant vestit de jaqueta– quiet i glaçat, ploren els ulls que et seguien en la teva passejada; maleeixen els llavis que et donaven respostes; tremolen les mans que aviat deixaran d’acaronar-te. Sofreix l’esguard... Sofreix el silenci... Sofreix el cos... Però sobretot sofreix l’ànima, que ja no és ànima des que has marxat del meu costat. Mor el company, mor l’amant i mor l’amic.
Sense alè ni vida, ja només em queda esperar la meva condemna en aquesta presó feta de fang meu. Inútil i solitària passejada.
Però com saber que serien les últimes paraules que et diria i les últimes que m’escoltaries?
I ara, sobre el teu cos –disfressat amb elegant vestit de jaqueta– quiet i glaçat, ploren els ulls que et seguien en la teva passejada; maleeixen els llavis que et donaven respostes; tremolen les mans que aviat deixaran d’acaronar-te. Sofreix l’esguard... Sofreix el silenci... Sofreix el cos... Però sobretot sofreix l’ànima, que ja no és ànima des que has marxat del meu costat. Mor el company, mor l’amant i mor l’amic.
Sense alè ni vida, ja només em queda esperar la meva condemna en aquesta presó feta de fang meu. Inútil i solitària passejada.
Ah! I només et vaig dir “adéu”, tant com t’estimava i tant com t’estimo encara!
11 comentaris:
gràcies per participar de nou. Dissabte vinent penjaré totes les participacions, tot i que el termini acaba el 2 de febrer.
Jo tambe estic fent l'escrit i amb que surtis la meitat de be quie a tu ja em conformaria.
L'espera bé s'ho val s'hi desprès hi trobem tresors com aquest teu.
=)
Caram has posat el llistó molt alt.....aquests profesionals!!!!!
Doncs poc més a comentar que benvingut, i brillant, enganx.
Em sembla una proposta interessant...
Molt bon relat i amb molta sensibilitat! m'ha agradat moltíssim!
Preciós.
Caram!!
m'has deixat una mica tocada,
és un escrit preciós i a la vegada molt trist
Moltes gràcies a tots...
Així donen ganes de continuar escrivint.
Petonets.
Quin retrat del dolor, la pena pel company perdut. Molt sincer i real. Felicitats pel relat!
Publica un comentari a l'entrada