Amb Ramon Guillem, Fira de Torrent (agost de 2009)
Fa uns dies es conegué el veredicte dels XI Premis Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot. El jurat format per Antoni Defez, guanyador de l'edició passada, i els poetes Marc Granell i Josep Lluís Roig decidiren per unanimitat que el guardó recaiguera en l’obra que duia per títol “Abisme i ocell”, presentada pel poeta catarrogí Ramon Guillem i Alapont. Aquest premi, juntament amb el de Narrativa Científica que ha anat a parar a a l’escriptor d’Ontinyent Joan Torró per l'obra "Pluja a la mar", seran lliurats en un acte cultural el pròxim mes de març.
Però no només ha guanyat Ramon Guillem aquest certament, també ho hem fet els assidus de la poesia, els col·leccionistes d’imatges, els amants de les paraules, els ferits per la sageta de l’escriptura...
Des d’ací, la meva personal enhorabona.
Com que encara trigarem un temps a tenir el poemari a les mans he copiat una prosa poètica del seu llibre Maregassa.
Defallença
Cansat, del ritme en el poema, de les pestanyes de foc en la màscara repintades, del joc de daus carregats, del parany inclement de la mort, cansat del cor, de la seua presència, de la cacera perpètua dels mots en tots i cadascun dels recolzes de la síl·laba, com ulls inabastables de daina, sempre a l’aguait. Cansat de tantes veus sordes, de tanta llum perduda, de tanta tristesa vanejant pel dèdal dels carrers. Cansat, amb l’esgarrifança del gel en l’esquena, escric. I escric. I escric.
Cansat, del ritme en el poema, de les pestanyes de foc en la màscara repintades, del joc de daus carregats, del parany inclement de la mort, cansat del cor, de la seua presència, de la cacera perpètua dels mots en tots i cadascun dels recolzes de la síl·laba, com ulls inabastables de daina, sempre a l’aguait. Cansat de tantes veus sordes, de tanta llum perduda, de tanta tristesa vanejant pel dèdal dels carrers. Cansat, amb l’esgarrifança del gel en l’esquena, escric. I escric. I escric.
Ramon Guillem
Maregassa, Edicions Proa, 2002.
Maregassa, Edicions Proa, 2002.
2 comentaris:
Crec que la millor felicitació que mai has pogut tindre, és la que t'ha fet Mercé en aquest blog.
Gràcies Sento, sempre tan galant i cavaller.
Fins demà.
Publica un comentari a l'entrada