dimarts, 1 de desembre de 2009

Expressió: fer barcella

Segons el diccionari català-valencià-balear d'Alcover, la barcella és una mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d’una quartera. Així a les Balears es divideix en sis almuds; i a la regió de València, en quatre almuds. (A Mallorca un almud són 1,954 litres i al País Valencià al voltant dels 4). Continuant amb la definició que fa Alcover de barcella, també rep eixe nom el recipient que té la capacitat de la dita mesura i que serveix, per tant, per mesurar.

Al diccionari etimològic de Coromines trobem que barcella és una "mesura agrària" o "mesura de capacitat", variant de la forma estrictament mossàrab bartxella, també aplicat a una peça de terra; potser provinga del llatí vulgar *particella, diminutiu del llatí "Particula", que significava “petita part, bocinet”, “parcell·la”.

En temps passats les dones i, quan feia mal oratge, també els hòmens "feien barcella", és a dir, teixien barcelles (cabassos d’aquesta mesura o també del doble) –normalment d’espart, vímet o margalló– i mentrimentres anaven xerrant. Així doncs, s'entenia que fer barcella era passar el temps parlant quan ja s’havia perdut el costum de fer eixes feines, i avui encara es manté viva l'expressió en algunes comarques, com ara l’Alcoià i el Comtat (que jo conega).

8 comentaris:

Clidice ha dit...

no l'havia sentida mai, una expressió curiosa, gràcies :)

Anna ha dit...

Fantàstic, no ho havia sentit mai jo tampoc.
I lo de "fer barcella" veig que és l'equivalent al "fer safareig" que tenim per Catalunya, no?
Molt interessant, m'encanten aquestes coses.
Gràcies per l'enriquiment!

jσrdiciяαch ha dit...

Hola! :)

Et faig saber que a partir d'avui “L'imperdible de l'Ànima” ha creat un canal en vídeo, on podràs veure en format audiovisual totes les recomanacions que fem! Això serà cada divendres, avui ja n'em estrenat el primer vídeo amb recomanacions musicals. Esperem que t'interessi.

Moltes gràcies per la teva atenció! [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Núria Talavera ha dit...

M'encanta fer barcella -o sigui, passar el temps parlant!

Molt interessant l'apunt :)

Núria Talavera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mercè ha dit...

Hola a tothom,

Bé, és un plaer compartir coses, per a mi és una manera de recuperar mots i expressions i en certa manera d'"obligar-me" a buscar el seu origen.
Anna, pel que diues de fer-hi safareig, em pense que té més el sentit de xafardejar o tafanejar (en castellà: cotillear), però tampoc no ho sé cert.

Salutacions.

Anònim ha dit...

Al meu poble, a causa de l'analfabetisme d'altres èpoques i la nul·la normalització de la nostra llengua, l'almud esdevingué "armut" i quan algú, parlant, deia "entonses", en castellà, l'interlocutor li replicava "mig armut i quatre unzes". Ara encara s'hi diu açò.
Fa pocs anys enrere, preparant la casa de la meva iaia per fer obres i viure-hi vaig trobar, a l'andana de la cambra, un almud, un mig almud i altres peces més petites de la mateixa forma que devien ser de quart. Éren recipients de fusta, amb base quadrada que es feien més estrets a mesura que arribaven a la boca. Encara m'enpenedeisc d'haver-los llençat. Ara els tindria a casa, ni que fora per motius decoratius.

Josep (Benaguasil).

Mercè ha dit...

Hola Josep,
Sí, jo també havia sentit allò de "mig almut i quatre onces" quan algú diu "entonces".
En aquest blog, que segurament ja coneixes també en parla i té fotografies dels almuts i les onces.
http://otos4.blogspot.com/2008/12/mig-almut-i-quatre-onces.html
Una abraçada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...