divendres, 4 de desembre de 2009

Les llengües territorials oficials a la Universitat

En el pla d’estudis de Filologia Hispànica de la UNED (Universitat d’Educació a Distància) consta que el segon any de carrera s'han d'obtenir 10 crèdits troncals corresponents a una segona llengua, a triar entre l’anglès –com no–, l’alemany, el francès o l’italià, i 5 més per a la literatura de qualsevol dels esmentats idiomes, cosa que no entenc molt bé, perquè se suposa que la societat espera d'aquests titulats que siguen persones competents en la llengua i la literatura espanyoles.
Deixant de banda aquest tema, tampoc no comprenc per què les llengües regionals oficials de l’Estat Espanyol (gallec, català i euskera) i les seves literatures no poden sumar-se a l'anterior llista. Autoodi? Discriminació? Jo diria que un poc d’ambdues coses.
Però la cosa encara és més greu. A l'inventari d’assignatures optatives –ja es donen per satisfets considerant-les optatives en compte de troncals, com l’anglès o el francès– sí que hi figuren la Llengua i Literatura Catalana / Gallega / Basca I, II i III; i és clar, les pots escollir i cursar-les, sabent i assumint que no tindràs tutor al centre on estàs matriculat, perquè ja pressuposen que poca gent les escollirà i, per tant, no paga la pena aquest servei a l’alumnat; i hauràs d’anar a “morir” a la seu central de la UNED: a Madrid, quina paradoxa!. (Jo vaig tenir uns professors meravellosos de català, tot s’ha de dir, malgrat la distància).
Per a més inri si curses un segon any d’alguna d’aquestes assignatures optatives, els crèdits ja no computaran com a tal, sinó que passaran a ser crèdits de Lliure Elecció. Em sembla una manera elegant i discreta de que els alumnes no les cursen, ja que aquests tipus de crèdits es poden obtenir per altres camins: assistint a ponències i xerrades, fent pràctiques en empresa, cursant assignatures oferides per altres carreres o fins i tot cursos que poc o res tenen a veure amb la carrera, com ara de piragüisme, d’automaquillatge o de massatges (açò és verídic) molt més fàcils d’aconseguir, on va a parar!, que cursant assignatures amb un temari completíssim, de les quals, a més a més, s’ha de fer treballs i exàmens.
Que algú em done una explicació, que jo puga entendre, a aquesta infravaloració de les llengües que es parlen als territoris de Galícia, Euskadi, Catalunya, País Valencià i Balears, i que teòricament hi comparteixen oficialitat amb l’espanyol.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

per això, entre altres, estudio a la UOC

òscar ha dit...

No n'hi ha (d'explicació, vull dir). Tot i que el "d'on no n'hi ha, no en raja" també seria del tot idoni.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Els molesten les altres llengües, els fan nosa però no queda bé dir-ho obertament.

kweilan ha dit...

És una manera de discriminar les "altres" llengües.

Albert B. i R. ha dit...

L'explicació és molt senzilla: la mentalitat centralista i castellanista espanyola, que menysprea i considera una "anormalitat" que es parlin llengúes diferents a la castellana a la seva "España".

Josep ha dit...

Ells ja s'han independintzat de nosaltres, malauradament la majoria del catalans encara no ho han acceptat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...