Segons el diccionari català-valencià-balear d'Alcover, la barcella és una mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d’una quartera. Així a les Balears es divideix en sis almuds; i a la regió de València, en quatre almuds. (A Mallorca un almud són 1,954 litres i al País Valencià al voltant dels 4). Continuant amb la definició que fa Alcover de barcella, també rep eixe nom el recipient que té la capacitat de la dita mesura i que serveix, per tant, per mesurar.Al diccionari etimològic de Coromines trobem que barcella és una "mesura agrària" o "mesura de capacitat", variant de la forma estrictament mossàrab bartxella, també aplicat a una peça de terra; potser provinga del llatí vulgar *particella, diminutiu del llatí "Particula", que significava “petita part, bocinet”, “parcell·la”.
En temps passats les dones i, quan feia mal oratge, també els hòmens "feien barcella", és a dir, teixien barcelles (cabassos d’aquesta mesura o també del doble) –normalment d’espart, vímet o margalló– i mentrimentres anaven xerrant. Així doncs, s'entenia que fer barcella era passar el temps parlant quan ja s’havia perdut el costum de fer eixes feines, i avui encara es manté viva l'expressió en algunes comarques, com ara l’Alcoià i el Comtat (que jo conega).
7 comentaris:
no l'havia sentida mai, una expressió curiosa, gràcies :)
Fantàstic, no ho havia sentit mai jo tampoc.
I lo de "fer barcella" veig que és l'equivalent al "fer safareig" que tenim per Catalunya, no?
Molt interessant, m'encanten aquestes coses.
Gràcies per l'enriquiment!
M'encanta fer barcella -o sigui, passar el temps parlant!
Molt interessant l'apunt :)
Hola a tothom,
Bé, és un plaer compartir coses, per a mi és una manera de recuperar mots i expressions i en certa manera d'"obligar-me" a buscar el seu origen.
Anna, pel que diues de fer-hi safareig, em pense que té més el sentit de xafardejar o tafanejar (en castellà: cotillear), però tampoc no ho sé cert.
Salutacions.
Al meu poble, a causa de l'analfabetisme d'altres èpoques i la nul·la normalització de la nostra llengua, l'almud esdevingué "armut" i quan algú, parlant, deia "entonses", en castellà, l'interlocutor li replicava "mig armut i quatre unzes". Ara encara s'hi diu açò.
Fa pocs anys enrere, preparant la casa de la meva iaia per fer obres i viure-hi vaig trobar, a l'andana de la cambra, un almud, un mig almud i altres peces més petites de la mateixa forma que devien ser de quart. Éren recipients de fusta, amb base quadrada que es feien més estrets a mesura que arribaven a la boca. Encara m'enpenedeisc d'haver-los llençat. Ara els tindria a casa, ni que fora per motius decoratius.
Josep (Benaguasil).
Hola Josep,
Sí, jo també havia sentit allò de "mig almut i quatre onces" quan algú diu "entonces".
En aquest blog, que segurament ja coneixes també en parla i té fotografies dels almuts i les onces.
http://otos4.blogspot.com/2008/12/mig-almut-i-quatre-onces.html
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada